Compartirem una estona amb en Miquel Àngel Veny, que recentment ha fet història proclamant-se Campió d’Europa de Columbofília, el passat 24 d’octubre a Mira (Portugal). Convertint-se en el primer columbòfil de les Illes Balears que aconsegueix aquest prestigiós guardó, que posa la columbofília de les Illes Balears al mapa columbòfil europeu.
En Miquel Àngel Veny, es un soci que ja du molts d’any d’activitat, i que molta gent coneix, tant per la seva activitat i bon fer com a columbòfil com pels diferents càrrecs orgànics que ha ocupat, com el de president de la Federació Balear de Columbofília, Vicepresident de la Real Federació Columbòfila Espanyola o vocal de la Federació Columbòfila Internacional.
- D’on li ve l’afició a la columbofília?
Soc fill i nebot de columbòfils, i he crescut entre coloms, colomers i xerrades columbòfiles. Des que tenc ús de raó la columbòfila sempre ha estat present a la meva vida.
Tot i això, particularment no vaig començar a competir per jo mateix fins a l’any 1994, als 13 anys, i des de llavors no he aturat ni ha minvat la meva il·lusió per seguir amb les coloms, sinó tot el contrari, cada dia es major aquesta il·lusió. Puc dir que la columbofília es una de les pedres angulars de la meva vida.
- On tens el teu colomer?
El meu colomer el tenc a Porreres, el poble on vaig néixer, a una finca familiar situada a un parell de quilòmetres del poble en direcció a Llucmajor. Allà puc disposar de l’espai que necessit per poder tenir els coloms en les condicions que m’agraden.
- De quin club ets soci?
Des de l’any 1994 que vaig començar amb els coloms, som soci del Club Columbòfil Porreres, el club del meu poble, excepte un parèntesi de 7 anys, que vaig ser soci del Club Columbòfil Campos. A dia d’avui en som el president del Club Columbòfil Porreres.
- Com son les teves instal·lacions?
Les instal·lacions de cada columbòfil han de complir les seves expectatives i adaptar-se a la seva manera de preparar els coloms. Jo puc dir que actualment dispos d’uns colomers adaptats a la meva manera de preparar els coloms, i que compleixen amb les meves expectatives, tant d’espai com en la seva morfologia.
Tenc 10 colomers, entre colomers per competició, cria i auxiliars o polivalents.
Per a la competició tenc 5 colomers, amb sistema de portes corredores i graelles al terra. Les portes corredores me permeten jugar de manera que puc unir o separar els coloms segons les necessitats de cada moment.
Després tenc 2 colomers de cria i 3 auxiliars o polivalents, que en funció de les necessitats els puc utilitzar per cria, per competició, o com a colomers de suport.
- Entrant en el que es la competició, té proposes objectius a principi de temporada, o te’ls vas marcant segons com va anant la temporada?
Sempre me marc uns objectius clars a principis de temporada, que després puc assolir o no en funció de l’any. Crec que es molt important tenir uns objectius i dur a terme una preparació i planificació de la temporada en funció d’aquests.
Un colomer que prepara una temporada sense un o uns objectius es com un vaixell sense rumb, i així entra en joc l’atzar, i es molt difícil obtenir bons resultats.
- Quin sistema de competició utilitzes?
Quan vaig començar utilitzava el sistema que s’anomena al natural, amb tots els coloms junts, i jugant amb les posicions de niu. Era el sistema que me varen ensenyar el meu pare i el meu padrí jove.
A l’any 2004, i després de veure molts colomers, sobretot fora de les illes, i amb el que havia llegit, vaig començar a experimentar amb sistemes de semiviudatge. Durant uns anys vaig anar alternant sistemes, fins que al 2010 vaig implantar definitivament el sistema que tenc actualment, que es basa en tenir els sexes separats i motivar els coloms deixant veure la seva parella a la tornada dels concursos.
També tenc separats coloms adults de colomins, ja que consider que la preparació d’uns i altres, per poder competir amb èxit es diferent, i si els tens junts no es pot fer de manera òptima.
Amb tot, per tant, actualment faig el sistema de mantenir sexes separats durant la temporada, i també adults de colomins. El sistema bàsic fa anys que es el mateix, tot i que cada any li faig ajustaments per mirar de millorar aspectes que no me donen la satisfacció o resultats que consider.
- Com alimentes els teus coloms?
Al llarg de tots els anys que duc amb coloms missatgers, mai he comprat cap mescla comercial. Sempre he fet la mescla jo, comprant el gra, preferentment a productors locals.
He anat provant diferents combinacions, fins que amb l’ajuda del bon amic Juan Luis Heck, l’any 2010 vaig arribar a la configuració actual que he anat utilitzant els 10 darrers anys.
Bàsicament, tenc una mescla per la cria, una per la època de muda, una que jo li dic per època de repòs, i durant la competició, una per les amollades de velocitat i una altre per les de fons i gran fons.
- Quin nivell d’exigència poses als teus colomins durant el seu primer any?
Com a norma general, el primer any, els colomins fan o bé el nacional de colomins del novembre / desembre, o sinó una velocitat durant la temporada, i ja queden per disputar la temporada següent com a adults.
Tot i això, sempre faig alguna excepció amb alguns colomins que els veig amb predisposició o capacitats per donar alguna cosa més el primer any.
- Amb quants coloms viatges?
Normalment al voltant de 150 coloms, uns 100 colomins i al voltant de 50 coloms adults. Crec que es un número bastant òptim per cobrir el pla de vols amb garanties. Amb menys coloms es pot fer llarg el calendari, i amb més, també ho consider complicat de gestionar.
- Quina es la modalitat de concursos que t’agrada més i/o t’ha donat més satisfaccions?
En quant a gustos, la veritat es que m’agraden tots els concursos, tant de curta distància com de llarga, i també les amollades de derbis. Gaudeixo molt de veure arribar els coloms, independentment de les distàncies.
Però, pel que fa a satisfaccions, tal vegada les amollades que més satisfaccions m’han donat son les de 300 a 600 quilòmetres, que son les que he obtingut els majors èxits, i també les amollades de derbis, on he pogut aconseguir molt bons resultats.
- Amb la teva experiència, que creus que es el més difícil de volar a una illa, com es Mallorca?
La gran dificultat de la columbofília insular es precisament aquest fet, la insularitat. El mar es el gran condicionant de les amollades i, a més, les hi aporta un plus de dificultat, ja que es un element sobre el que els coloms no els hi agrada volar. Això fa que els coloms, per poder competir amb èxit a les illes, s’han d’adaptar a la dificultat que suposa aquest element.
Aquesta dificultat, augmenta amb la distància, ja que els quilòmetres que han de fer sobre el mar son els 250 darrers, per tant, els coloms ja duen un esforç molt gran fet quan l’afronten, i per això els resulta un obstacle encara més difícil de sortejar.
- Té consideres especialista en alguna distància en concret?
No, no me consider especialista en cap distància, intent obtenir bons resultats en totes les distàncies, i evidentment en algunes m’ha anat millor que altres, on tenc més marge de millora, però intent millorar any rera any en totes les modalitats.
De totes maneres, així com es disputen els campionats a les Illes Balears, i a Mallorca, els columbòfils han de intentar tenir bons resultats en totes les distàncies, i jo crec que no hi ha especialistes purs en unes o altres com hi pot haver en altres països, sinó que aquí el que hi ha son columbòfils “tot terreny”.
- Com selecciones els teus reproductors?
Depèn un poc, alguns pels seus resultats esportius, i altres en funció dels seus antecedents familiars, pares, germans, etc., i en aquest cas, m’han d’agradar a la mà, han de ser coloms que tenguin unes bones condicions d’equilibri, ventilació d’ala, fortalesa, etc.
També introdueixo coloms de fora, normalment per pedigrí, que consider que me poden aportar alguna cosa que no tenc, o millorar algun aspecte dels coloms que ja tenc, i que pens que me poden ajudar a millorar-lo.
- Quines línies de coloms tens al teu colomer?
La base del meu colomer son els coloms amb que vaig començar fa més de 25 anys, la majoria procedents del colomer del meu pare i el padrí jove, i que he anat seleccionant i millorant amb alguns creuaments durant tots aquest anys.
També tenc una altre línia de coloms procedents del meu gran amic Jacinto Pérez, de Galicia, i amb el que ens intercanviem constantment coloms. Els seus coloms m’han donat grans resultats, i ja conformen una de les potes que sustenten el meu colomer.
Finalment, i amb la vista posada a les competicions de derbis, però també amb molts bons resultats a casa, els darrers anys he incorporat coloms dels millors columbòfils en derbis d’Europa. Aquests coloms, a part de donar-me bons resultats a derbis, també han demostrat adaptar-se bastant bé a les competicions sobre el mar.
- Que consideres que no pot faltar a un colomer per poder triomfar?
Crec que el primer i més important per triomfar, es tenir un mètode ben definit i molta disciplina a l’hora d’aplicar-lo.
Sense tenir un mètode i ser rigorós en la seva aplicació, es molt difícil tenir èxit, perquè si no el tens, vas canviant i refent, sense rumb. Tampoc pots cercar coloms o seleccionar coloms que s’adaptin al teu mètode, i tampoc arribes a conèixer les prestacions dels teus coloms, ja que els hi vas canviant el sistema, i s’adapten o no.
A la vegada, s’ha de mirar d’anar ajustant el mètode que tens en els punts que creus que pot flaquejar, per anar millorant-lo. Es important no estancar-se, en columbofília o en qualsevol aspecte de la vida.
A part d’això, s’han de tenir unes bones instal·lacions, sobretot adaptades al mètode que vols posar en pràctica, i molta higiene i salubritat al colomer.
- Com veus la columbofília a les Illes Balears a dia d’avui?
A nivell esportiu la veig molt bé, hem passat de ser una de les pitjors, per no dir la pitjor federació autonòmica en quant a resultats fa 15-20 anys, a ser una de les millors, un exemple en la que moltes es volen mirar.
Aquest fet es deu tant a una millora general dels socis, que han millorat les instal·lacions i les formes de preparar els coloms, com a nivell organitzatiu, que també ha millorat en tots els aspectes, tant transport com a nivell de pressa de decisions de les amollades amb criteris molt més professionals.
Per altre banda, la mitjana d’edat dels socis es cada vegada més elevada, i tenim molt pocs socis joves que s’engresquin amb el nostre esport, per tant, es un dels grans reptes de les nostres institucions columbòfiles, trobar la manera d’arribar al sector més jove de la població i promocionar el nostre esport.
- Tu que has estat directiu de la federació internacional, i has pogut conèixer la columbofília de la resta del món, que creus que es pot copiar de la columbofília europea?
Crec que en general es una columbofília més professional que la nostra, tot i que la nostra, tal com he dit, ha millorat moltíssim.
Ens falta continuar professionalitzant els sistemes de transport i decisió a l’hora de fer les amollades, i sobretot, mirar-nos en el mirall dels països que creixen amb socis, i com ho fan, com per exemple el cas de Romania, que es una país on cada any hi ha més afició.
També, a nivell europeu i mundial, hi ha un gran boom de noves maneres de viure la columbofília, més adaptades a persones que no disposen d’espai, que es un bé cada vegada més escàs, sobretot a les societats urbanes, ni temps per mantenir una colònia de coloms missatgers i competir amb ella, com son els derbis. Fins i tot, a Espanya n’hi ha uns quants, alguns dels quals es troben entre els més valorats d’Europa, però a dins el nostre país, i sobretot la nostra comunitat, no s’ha aconseguit promocionar com el que es, una nova manera de fer columbofília per les persones que no disposen de temps i/o espai per dur a terme la columbofília tradicional. I evidentment, entre els socis actuals, una manera de viure la columbofília, la competició durant tot l’any o gran part, en lloc de només els 3-4 mesos que dura la campanya ordinària.
- Quins son els teus resultats més destacats?
Son molts d’anys, 26, els que duc amb coloms, i s’arriben a acumular molts premis i reconeixements, però per fer un resum dels més importants, o que més satisfacció m’han donat, serien:
- Quatre vegades Campió Social del Club Columbòfil Porreres, els anys 1996, 2011, 2012 i 2013.
- 2009:
Subcampió del Campionat d’Espanya de Yearlings.
- 2010:
2on As Colom Balear.
4t classificat del Campionat de les Illes Balears.
- 2011:
5è classificat del Campionat de Mallorca de Fons i Gran Fons.
9è classificat del Campionat de Mallorca Absolut.
4t classificat del Campionat de les Illes Balears de Fons.
- 2013:
4t classificat del Campionat de Mallorca de Velocitat.
5è classificat del Campionat de Mallorca de Mig Fons.
2on classificat del Campionat de Mallorca de Coloms Adults.
4t classificat del Campionat de Mallorca Absolut.
- 2014:
5è classificat del Campionat de Mallorca de Mig Fons.
7è classificat del Campionat de Mallorca Absolut.
- 2016:
3er As colom de l’Illa de Mallorca.
Campió d’Espanya a la XLI Exposición Nacional de la Paloma Mensajera a la categoria “Standard Internacional Colomins Femella”.
Campió Ibèric a la XVIII Exposición Ibérica de la Paloma Mensajera a la categoria “Standard Internacional Colomins Femella”.
- 2017:
Campió d’Espanya a la XLII Exposición Nacional de la Paloma Mensajera a la categoria “Standard Internacional Colomins Femella”.
- 2018:
3er classificat del Campionat de Mallorca de Velocitat i Mig Fons.
10è classificat del Campionat de Mallorca Absolut.
3er classificat del Campionat de les Illes Balears de Coloms Joves.
3er classificat del Campionat d’Espanya de Derbis.
2on classificat de l’As Colom Nacional de Velocitat i Mig Fons.
2on classificat del Prestigi Nacional de 2 anys de Velocitat i Mig Fons.
2on classificat del Prestigi Nacional de 3 anys de Velocitat i Mig Fons.
Campió d’Espanya de Coloms Joves.
- 2019:
Diploma Olímpic per la participació a la 36ª Olimpíada celebrada a Poznan (Polònia), a la categoria “Sport Internacional – Categoria F”.
Campió de Mallorca de Velocitat i Mig Fons.
Campió de Mallorca del Trofeu President (Campionat a 1 designat).
2on classificat del Campionat de les Illes Balears de Velocitat.
2on classificat del Campionat de les Illes Balears de Coloms Joves.
2on classificat del Campionat d’Espanya de Seguretat.
2on classificat del Prestigi Nacional de 2 anys de Velocitat i Mig Fons.
2on classificat del Prestigi Nacional de 3 anys de Velocitat i Mig Fons.
Campió d’Espanya de Coloms Joves.
32è classificat al Campionat d’Europa de Columbofília.
- 2020:
Campió d’Europa de Columbofília.
- Campió d’Europa a Mira en la seva segona participació, quines sensacions et provoca?
Doncs es un somni, encara no ho acab de creure. La veritat es que es molt difícil arribar a classificar-te per participar a un campionat d’Europa o Campionat del Món, i poder participar, i a més guanyar davant grans columbòfils de tots els països europeus, es fantàstic, el gran somni de qualsevol esportista, sigui quina sigui la seva modalitat esportiva.
Reconec que era una il·lusió que tenia, ja que quan un hi participa, sempre ho fa amb la il·lusió de poder guanyar, però en cap moment me pensava que seria possible vist els grans rivals que hi participaven. El nivell d’aquests campionats es altíssim, els rivals son els millors columbòfils de països tant potents com Bèlgica, Holanda, Portugal o Romania, entre altres.
- Quin factor considera més important per poder guanyar un campionat d’aquest tipus, com ha dit vostè, davant els millors columbòfils d’Europa?
Crec que per guanyar qualsevol campionat, sigui a nivell social, regional o nacional, i més si es internacional, s’ha de tenir un punt de sort. Però també es veritat que la sort es una cosa que sol dur molt feina.
Sense dedicació, compromís, molta feina, i enfocant tot això cap als objectius que vols aconseguir, es impossible guanyar. Ja es molt difícil poder classificar-te per participar al Campionat d’Europa, ja que només hi participen els Campions d’Espanya, per tant, arribar a guanyar un campionat com el Campionat d’Europa es una recorregut d’anys, per aconseguir classificar-te per participar-hi, i després mostrar el nivell per entrar entre els millors i tenir la sort de poder ser el primer.
- I per acabar, quines expectatives tens per al futur?
De cara al futur, les expectatives son seguir en la línia dels darrers anys, i mantenir el nivell competitiu mostrat, i si es pot, intentar millorar-lo.
En columbofília cada any tots partim de cero, i això ho fa encara més difícil, i molt més atractiu i emocionant.