Per: Joan Jaume

Com un altre dijous estiuenc partirem en direcció a un dels colomers emblemàtics de  la nostra Illa, el de Llorenç Perelló Vidal.

 En Llorenç va veure els primers coloms a casa seva, el seu pare era un gran aficionat de les curses de coloms i en especial de les curses de llarga distància, cosa que en el segle passat diferenciava la columbofília de la part forana de la de Ciutat on l’afició es centrava més en les curses de velocitat, Eivissa i Península costanera, on, no es pot negar, eren els reis.

 Quan arribàrem a Es Llombards, al carrer Costa i Llobera, ens va rebre la seva dona que amb amabilitat ens va obrir la porta de la casa i amb familiaritat ens porta cap el “corral” ( hauria de dir jardí, i vaja jardí!, però, companys, soc de poble i no hi vull fer res). Mentre passàvem pel menjador ens va sortir a camí un moix siamès amb la coa torta i que si l’haguéssim  posat sobre unes balances no hagués baixat dels nou o … quilograms i des de dalt d’un respatler una moixa de pel llarg i colors rojos no deixava d’observar-nos, no vaig poder evitar fer-li un joc. “són els reis de la casa, el jardí es de la cusa” foren les paraules de la madona i el to amb les quals les va dir no deixaven cap dubte que eren, els animals, molt apreciats a la casa.

 Sortirem al pati on ens va rebre en Llorenç i la seva cusa, una pastora alemany, que era qui controlava el corral.

 En Llorenç tancà la porta automàtica que dona al carrer i que ens havia obert perquè hi entràssim.

 Després d’unes paraules de benvinguda passàrem pel costat de la piscina i ens anàrem cap els colomers.

  La instal·lació columbòfila forma un angle recta. El braç de la tretam més curt, està ocupat per dos colomers de cria, amb una porta de separació el mig i amplis nius que li permeten tenir les parelles individualitzades ja que es poden tancar, també, compten amb posadors. L’altre braç, el del fons, és el que compte amb les porta d’entrada que dona a una petita sala i amb els colomers de vol.

La sala fa la feina d’oficina, lloc on guardar els papers dels coloms, alguns llibres sobre temes columbòfils, les gàbies pel transport dels coloms tant les de fusta com a les d’alumini i més estriïs columbòfils a més de dues bones cadires amb braços i arques on guardar el menjar. I ha una aixeta per l’aigua i una pica on fer neteges. També, aquest espai fa de distribuïdor i magatzem.

  Dintre de la sala hi ha quatre portals. El primer és el que ens ha permès l’entrada a la zona columbòfila, el segon, el de la treta, dona al primer colomer de cria i des d’aquest passarem al segon , i més ampli. El de la paret de l’esquerra dona al passadís i als colomers de vol, i finalment el del fons a un magatzem.

 Els colomers de vol: l’espai dedicat a aquesta finalitat segurament, abans tengueren una altra funció, ha estat molt ben condicionat i està distribuir amb amplies sales que es poden individualitzar ja que tenen una porta que es pot tancar o deixar oberta i cadascuna d’elles està subdividida amb dues amb una paret de fusta conglomerada on també hi ha un portal de comunicació que es pot tancar. Un passadís recorr tot aquest braç o resten els coloms en el moment d’arribada dels entrenaments o de les curses. Cadascun dels colomers està separats del passadís per una reixa de ferro, un tros fitxe i l’altre que corr i que permet l’entrada al recinte, Tot el trespol dels colomers i del passadís està cobert per un retxat de fusta que evita que els coloms i els columbòfil s’embrutin amb els excrements. Cap a l’exterior hi ha amplies finestres, protegides amb reixa prima saldada i de forat petit, on es troben els entradors.

   L’entrevista va començar a la sala, distribuïdor asseguts a les butaques i sobre la tapa d’una de les caixes. Començàrem parlant de coloms, de línies, de pedigrís, de curses, de menjar, de complements, de l’aigua, ….. I quan ens a donàrem compta, havia passat una hora llarga.

                Joan Jaume amb la colom ‘és mascarat’ base del colomar

 Jaume, con Es Mascarat, com base del colomer

Quan començares amb els coloms?

   A casa vaig començar el 1979 al Llombards (des del 1979 férem Tanden amb el meu germà Antoni) adequant les instal·lacions que hi havia, i fou l’any 2000 en que vaig començar a viatjar i prendre part a les curses i campionats de forma individual.

Quina fou la base del teu colomer?

  Foren els coloms de casa, de casa del meu pare. Amb el germà, Antoni, vàrem fer consanguinitat i me’n vaig dur algunes d’elles. La resta van quedar a casa del germà, no era qüestió de “desvestir un Sant per vestir-ne un altre”.

    Els Cattrysse del pare eren fruit de la seva amistat amb els “Monserrat”i de coloms d’altres colomers mallorquins com a Castor-Osorio , Paco Garcías, ….

   A aquesta base hi vaig introduir uns coloms Cattrysse d’en Pep Buades, que les havia duites al seu colomer d’en Antoni Martorell (de sa Pobla) i dels germans Monserrat que havien comprat directament a Cattrysse varies parelles de coloms i les creuaven entre elles per no perdre la línia.

   Eren coloms que venien molt bé de fons, concretant venien d’una femella amb 5 fons i això en el 2000 era molt, no era gens fàcil. Hi havia una femella d’aquesta línia que ja duia dos Fons i quan va venir de Puertollano, Ciudad Real, vaig creure oportú deixar-la a la reproducció; però el dia en que havíem d’engabiar a Cabeza del Buey, un company en digué que si el colom hi venia i era cronometrat guanyava l’anella d’or (As colom), vaig anar al colomer, la vaig agafar, feia quinze dies que era al colomer de cria. Això que vaig fer era una “putada” per la coloma i quan la vaig cronometrar es va quedar amb aquest nom, Sa Putada. I aquesta fou un dels puntals del colomer.

    Una altra dels puntals fou un colom que me va regalar en Pere Maimó (venia dels anglesos). Aquest mascle era fill de dos germans que havien vingut i fet primer de Gran Fons el 1997 i 1998 respectivament (anys en que d’aquesta distància vingueren molts pocs coloms, 3 o 4). El 2001 férem dues curses el mateix dia, Baza i Puertollano, l’únic colom que vingué el primer dia, de Baza, fou un de Biel Sorell, del Pil·larí. El segon dia vaig fer primer de Mallorca de Puertollano, amb una filla del mascle i una femella de la línia de casa amb molta de consanguinitat i que era a la cursa de Baza. Quan aquesta vingué de Fons a les 12:30, ja no va tornar sortí. Des de les hores la parella va criar junta 10 anys i cadascuna de les temporades em va donar un colom de Gran Fons. Un net d’aquesta parella és l’ascendent del colom que en Toni a cronometrat aquest any des de Sagres, Faro, Portugal.  Aquesta línia és la dels Cendrosos, actualment la sang dominant és Cattrysse i estan molt viatjats a curses de fons i gran-fons i des de Llarga Distància, Ayamonte, Huelva.

    El colom estrella és “Es Mascarat”, gran campió, que en la mateixa temporada el vaig cronometrar de Baza, Marbella i Ayamonte, i millor reproductor, a la cria hi ha germans i fills. Aquest any ha criat i una Corde Heide amb una femella de la línia del “Cendrosos” creuada amb la Melada de Micheel i una Cor de Hajde, tots els seus fills passaran directament a la reproducció.

 Com l’has anat reforçat, a la teva línia?

    Durant aquests anys, juntament amb el meu germà, hem anat introduint coloms majoritàriament que duen sang dels Cattrysse per reforçar la nostra línia, coloms que hem duit d’altres colomers de Mallorca però també de fora, Països Baixos, Alemanya, Bèlgica, …

 En els anys passats introduírem coloms d’Andre Roodhooft i Gaby Vandenabeele, Bèlgica. Aquests coloms tenen molt de nirvi, són coloms per curses de velocitat, mig-fons i fons. Coloms que volen anar al cap d’avant de l’esbart i que heu donan tot per a fer primer. A més de tenir unes bones proporcions i molt bona ploma. Quan els vàrem introduir a casa ens varen aportar rapides sobre la nostra base, però a la llarga hem vist que han restat seguretat als gran-fons i a la llarga distància. Són línies per viatjar sobre terra, si no arriben avui, arriben demà. Lo nostre és una altre cosa, aquests darrers centenars de quilòmetres sobre la mar i els nostres falcons, quan arriben a la costa, marquen la diferència.

  I ara? 

  M’ha passat el que succeeix a molts de colomers i que belgues i holandesos tenen molt ben estudiat. Quan una línia de coloms du 20 anys hi ha que fer canvis dràstics ja que deixen de respondre a les curses, són molt “guapos” a la ma però no donen la “talla”. I és el que hem fet aquest anys, treure reproductors i importar coloms nous amb sang de campions de Gran Fons i Extrema Llarga Distància.

 Aquest any en duit coloms Jalema, una parella comprada a casa seva. Coloms de Micheel, tenim una melada clara que té dues germanes que han donat un primer de l’internacional de Barcelona i una cosina seva a fet primer d’Ages. ( en el pedigrí d’aquests coloms hem vist la consanguinitat que apliquen i com, a vegades, ajunten dos mitjos germans fruit d’una femella.

  També hem duit coloms Bàtenburg, una femella filla de dos germans, Cor de Hejde i de Frang Burgems per cronometrar de Llarga Distància i Distància Extrema, són d’un columbòfil de Romania a més del pedigrí venen amb un certificat genètic, tres exemplars i una altre coloma, blava amb plomes blanques, de la mateixa línia que havia estat cronometrada de Barcelona; Així com dos coloms d’Erik Pastor i una femella blava amb una ploma blanca amb Barcelona de Gerald Harlig.

   Totes aquestes aus les introduirem dintre de la nostra línia base. I té que lligar, sense cap dubte i sino encaixen el lo nostre les donarem de baixa, no importa el cost. “No anam a cercar lo nou, anam a reforçar lo vell, que ja sebem que ve de Gran Fons i de Llarga distància amb nova sang de Llarga Distancia o d’Extrema Distància ( coloms capaços de fer més de 1000 quilómetres).

      Els coloms

 Vingué la passejada pels colomers i aquí el temps passà en un buf. Per una part en Llorenç ens va mostrar els coloms més significatius del seu colomer i els mos va donar a les mans i per l’altra,  nosaltres li demanàrem que ens mostres aquell o aquell altre coloms.  Són coloms que no cansa tenir en les mans.

 La línia de coloms

 Hi ha que dir que tots ells conformen una línia amb un fenotip determinant. La base dels seus coloms són els Cattrysse, l’origen dels quals hi ha que cercar-lo a Bèlgica a mitat del segle XX on triomfaren a nivell mundial de manera indiscutible. La línia li ve dels coloms del seu pare, coloms cattrysse del colomer de Castor-Osorio, dels Monserrat, … que ha anat reforçant des de fa anys. ( no es cansa de dir que una de les millors introduccions fou una femella i una colla d’en Pep Buades que aquest havia regalat una filla al seu germà, Antoni Perelló i que de Yearling va fer un gran fons quan encara no havia acabada la muda i que a més fou una gran reproductora que va transmetre als seus descendents bones qualitats)

  Com a mínim els seus coloms de vol tenen d’entrada un 50% d’aquesta línia antiga i l’altre 50% de coloms, amb una gran semblança externa, que la reforcen i majoritàriament provenen d’adquisicions fora, directament dels colomers d’origen

  En aquest colomer qui ha de demostrar que “val” és l’extern (cosa que m’agradaria que tinguéssim clar). La base és la de casa seva i els empelts que es fan han d’aportar una millora amb la qualitat i si no l’aporten s’han de podar el més aviat possible.

  Avui s’estan introduint coloms, els germans Perelló, de colomers de Gran Fons, Llarga Distància i de Distancia Extrema, més de 1000 quilòmetres i que són introduïts sobre la seva base cercant millorar resultats. Es cerca reforçar la seva línia de Llarga Distància amb la finalitat de poder tenir certa seguretat de cronometrar de Distància Extrema.

   Les característiques d’aquestes aus són: cos allargat, flexible, d’ossos forts, però no rígids; amb una bona esquena; amb ala llarga i contínua, no hi ha bot entre les plomes cobertores i les 10 plomes de vol, i les quatre darreres plomes, dites de guerra, presenten una molt bona ventilació; dintre del colomer són tranquils però dintre de la mà ens mostren el nirvi que tenen; de ploma molt, molt, suau però espessa i amb el canó fort (observam que a les plomes no hi trobam poí, ni senya de trepanacions, això ens parla de bons cuidats.); i la relació volum/pes és de llibre, sembla que han d’esser més pesades del que són.

 I en quan al menjar?

  Don molt de depuratiu, durant tota l’època d’entrenament dintre de Mallorca i Eivissa van amb un 20% de depuratiu, i no és fins a les curses des de la Península en que rebaix la quantitat.

  Els coloms necessiten de tres a quatre dies per arribar al punt òptim de la preparació. Si demà engabiam i avui lis donam un menjar especial, no serveix de res, és necessari un mínim de tres o quatre dies abans de l’engabiada. Basta mirar les indicacions que hi ha als prospectes dels combinats vitamínics de les grans cases que aconsellen començar-los a donar tres dies abans de l’engabiada perquè tengui afecte.

  Com ja he dit, fins Eivissa un 20% de depurativa i un 80% esport, tres o quatre dies abans llevo el depuratiu i només dono esport. Quan anam a Baza, Fons, les dono una recció de blat de les índies i després a volar, a l’entrada el menjar esport. Aquest any penso donar el menjar de forma individualitzada i d’aquesta manera podré jugar millor amb el menjar, depenent si han d’anar a una cursa o en venen d’ella o estan en descans.

El menjar que a hores d’ara estic donant als meus coloms és una mescla especial que ens va passar el conegut veterinari Guillermo Barrallo i que m’està fent un company aquí; hi ha altres columbòfils que també li donen. Hi ha que reconèixer que surt a un poc més de preu que les mescles comercials.

Ara bé, el més important és la salut, la salut, i per tant sempre hem d’estar observat els coloms i prevenir “Val més prevenir que curar”.

   No don electrolitres, el veterinari de Tolisan em va dir que els coloms no suaven per la qual cosa no els fa efecte; és més efectiu una cullerada de mel bona, no industrial, a l’aigua o el menjar.

En l’aigua dona molt poca cosa i sempre respectant les dosis que venen marcades. Dono prebiòtics, un poc de magnesi i ferro en la preparació de les curses de Gran Fons i Llarga Distància, vinagre de poma i també pels fongs, I a la tronada de la cursa depuratiu de ronyons i fetge i vitamina B

I en quant als entrenaments?

 Començo amb els vols sobre el colomer, els trec del colomer al matí, tancant els entradors, si els coloms estan bé volen una hora o hora i mitja, sense forçar-los; no crec amb la bandera, si noestan bé no volen i es posen a cal veïnat, si un colom no està bé no vola. I sempre després de la segona quinzena de novembre es quan començo a entrenar. Els coloms hi van tots junts i faig un seguit d’entrenaments molt a prop de casa i amb totes direccions a continuació vaig allargat.

 Després d’haver fet una o dues Eivissa els separo per sexes i hi estan durant tota la temporada de curses. Aquest any penso viatjar a Gran Fons i Llarga Distància amb coloms aparellats, on només volarà un d’ells, amb ous o colomí, com a màxim un mai dos.

 He de repetir que el més important és la salut dels animals, han d’estar més bé que bé per poder donar un bon rendiment.

   Hi ha que dir que en Llorenç en tot moment ens va tractar de lo millor i que li hem d’estar agraïts per la seva confiança.

  No acabàrem aquí, s’havia fet tard i ho deixàrem però després soparem plegats al bar Sa Plaça de Santanyí i s’hi va afegir el seu germà, Antoni Perelló, i com no podia ser d’una altre manera seguirem parlant de coloms, curses, menjar, entrenament diürn i nocturn i més. Però això serà tema per un altre.

                                                                                         Estiu 2025