Avui matí, 16-07-2206, hem pegat un bot fins a Pollença, exactament a la carretera que va de Pollença a Lluc, a la finca de Cas Fusteret, per parlar amb en Pep Muntaner Orell de coloms missatgers, del passat i del futur, de curses, del Club Alada Pollensina i de tot aquest món que ens envolta.

Hem començat de la millor manera; asseguts a la taula de la cuina, berenat de pa amb sobrassada, camallot i pa amb oli i formatge, regat amb aigua, vi i cervesa, i acabant amb un tros de síndria. Hi ha que dir que tot era de lo millor; els embotits de porc casolans fets per en Pep i la família, el pa del forn de Pollença, el formatge m’ha semblat menorquí i la síndria del seu hort a l’igual que les tomàtigues. Tot un plaer. I, a més, ja hem començat a parlar de coloms abans de fer el cafè i netejar la tassa amb uns clops de licor, cadascun hi ha posat el que ha volgut.

Hi ha que dir que tots sabem on es troba Pollença i la seva proximitat a la Serra de Tramuntana, el que suposa una dificultat afegida pels columbòfils que tenen els seus colomers en aquest indret que suposa per les aus recorrer l’Illa una vegada hi han arribat des d’on ha estat amollades.

Pep Muntaner. Segon Classificat Absolut club de Pollença. Anella d’or i plata 2026

Quan començares a anar de coloms?

Vaig començar prest, una vegada feta la primera comunió, encara que al meu pare no li agradaven els animals i no me volia comprar-mes coloms. Fou un conco que me regalà una parella de coloms que compràrem a un frare de Monti-Sion, hi havia un blanc i un pardo obscur, encara les tenc presents i d’això fa setanta-dos anys i de llavors ençà no m’he aturat de tenir-ne. Era el 1954.

Record que vaig començar anar de coloms, els quals no eren missatgers ben aviat. A prop de casa hi havia un home, l’amo en Joan Cerdà “a Garbes” que tenia una fàbrica de refrecs, que tenia butxes i jo les vèia volar amb una ala pintada i tot això me cridà l’atenció i mi vaig fer amic, anava amb ell els diumenges a amollar-los a les competicions. Però llavors vaig conèixer els missatgers, 1958, i als desset, devuit, anys vaig fer el meu primer colomer de missatgers i me vaig apropar al Club de Pollença, seria l’any 1963 o 1964.

A quin club començares a viatjar?

Vaig començar a viatjar al Club de Pollença, que a les hora estava abandonat i no prenia part a les curses. Gràcies a en Josep Torrendell “a de Can Rabassó” que anava a cobrar a cals socis i jo com a president començarem a tirar cap en davant el Club, en parlarem en reunions, cercàrem més socis i anàrem a parlar amb Don Sebastià Mas Veny, que era el President de la Federació Balear i que a les hores estava treballant a la Diputació, ens va recolzar de totes, totes, i d’aquí el Club va començar a agafar força i arribàrem a esser desat o devuit socis.

Quan tenia 30 anys el pare me va donar el negoci i vaig deixar un poc de banda els coloms i el Club. En Joan Fuster agafà la presidència. Als pocs anys el Club perdé força i els pocs socis que hi quedaren anaren a viatjar a Sa Pobla.

Pep Muntaner ens mostra una de les seves campiones, guanyadora d’una de les 8 anelles d’or que ha guanyat i que es veuen a la foto.

En Miquel Salas, En Toni Llamas i un parell més tornaren a muntar al Club de Pollença i en varen convidar, era en torn a 1994. Jo només les vaig poder dir que endavant i que comptassin en mi per tot el que fos i de llavors ençà fins avui.

Quins objectius tenies a les hores?

El primer era recolzar el Club i a les persones que el feien possible, que el duien molt bé i hi féien molta feina. Els primers anys les anava a veure i prenia part a les curses i si me venien coloms moltes vegades cronometrava a final del dia, degut a la feina.

Com a Columbòfil el meu objectiu eren i són les curses llargues, de Gran Fons i Llarga Distància. Si bé hi enviava uns pocs coloms, dos o tres, ara cobreixo els designats. Record el meu primer colom enregistrat des de Marbella, era el primer any que hi anava, l’any següent vaig tornar a cronometrar de la mateixa distància i el tercer any també.

Hi ha que dir que degut a la situació del meu colomer al peu de la Serra de Tramuntana és molt difícil fer primers de Velocitat o Mig Fons, això no vol dir que no hagi cronometrat al cap davant però una vegada s’han fet els comptes, tenint present la situació del colomers, he quedat despenjat, i aquest fet m’ha condicionat d’alguna manera. El meus objectius són el Campionat absolut del Club, l’As coloms i el Gran Fons.

Amb quins coloms començares ?

Ho vaig fer amb coloms del poble, parlant amb don Sebastià Mas me digué que anàs a casa seva, al carrer Nicolau de Pax, just a prop de la plaça de les Columnes, on hi tenia el colomer a la terrassa i me regalà una femella. Antoni Mesquida, policia de Ciutat, li vaig comprar una colomina blanca per 500 pessetes, a les hores eren molts de diners. Amb en Joan Fuster comprarem coloms d’un tal Robert Roch, de Barcelona, una femella copinyada amb plomes blanques de la línia Stassar. Tots aquests funcionaren bé. Però en aquesta primera època dels que vaig obtenir més rendiment fou dels coloms de Guillem Mayoll, de Sóller, un roig i un melat.

Record un colom roig que me vingué uns dies fora control ferit de falcó amb un paper al peu, l’havien agafat a l’indret de les Illes Columbretes quan s’havia aturat sobre un vaixell “Luis Caza Cobos”. El capità després de curar-lo i donar-li aigua i un poc de pa l’amollà al moll de Tarragona, fou una alegria. Dies després don Sebastià me va posar en contacte amb la naviliera i vaig poder fer-li arribar una carta d’agraïment al capità

Després, quan vaig tornar començar el 1994, amb en Miquel Salas, duguérem coloms de França pel Club i promoguérem una subhasta en la qual vaig comprar dos coloms, un roig i un pardo. El colom roig en va donar un bon rendiment, i fou un dels meus coloms base. Seguidament he anat introduint coloms de fora però pocs m’han donat rendiment. Però tenc un company alemany, el qual vaig conèixer al meu magatzem que quan va veure productes pels coloms en va dir que ell era columbòfil i d’aquí la nostra amistat, ell en va regalar uns quants de coloms seus i aquest m’han donat bon resultat, creuats amb el que jo he anat seleccionat. Ara dintre de la reproducció tenc alguns coloms del meu bon amic en Bonaventura Vadell que me funcionen.

També he anat a les Fires de Kassel, dues vegades, i Dortmund a Alemanya on es poden adquirir coloms missatger de molt bon pedigrí i tot tipus d’objectes i eines pel nostre esport. (per un columbòfil les fires són un lloc molt interessat i on es pot veure

molta cosa). Els darrers que he duit, són un Gelemans i una parella d’André Roodhooft però no m’han donat els resultats esperats. Al final, hi ha que dir, són els nostres coloms, coloms que hem anat seleccionant al llarg del temps viatjant a la nostra illa.

Avui la base del meu colomer són els meus coloms que he anat treballant i que seleccion una vegada han fet viatges per més de 2000 quilòmetres. Amb aquest coloms he guanyat anelles d’or del nostre Club, fins a les hores 8 i manca la d’aquest any. El 2025 el meu colom va fer 2.200 km, més tres curses des d’Eivissa, que no compten. Perquè el meu objectiu és aquest: repetir els coloms i cronometrar de llarga distància per aconseguir l’absolut. I són aquests coloms els que conformen el meu quadre reproductor.

Quines són les curses que més t’han satisfet?

Les curses que més m’han satisfet són les curses de Fons des de Baza, Granada, 580 quilòmetres L’any passat, el 2024, de deu coloms que hi vaig dur el vaig cronometrar a tots i el 2025 quatre i tres.

De les curses de Llarga Distància, Marbella, Almeria, 800 quilòmetres, també hi cronometr en regularitat.

Anteriorment he de parlar de Puertollano d’un dia de Pasqua, crec que era el Divendres Sant, me vingué una femella cendrosa ales blanques el tercer dia fora control i a Pollença no en va venir d’altre, també recordo Manzanares 1971, Lorca 1969 …. També record els coloms que vaig enviar a Madrid i no vingueren.

I els èxits actuals, aquest any sóc el campió nacional insular absolut de fons(provisional), amb dos concursos (els màxims possibles) amb 5.260,99 punts i un coeficient de 1.894,52 Coeficient 1,2966

Com veus el futur de la Columbofília a Pollença?

Fa dos anys que jo era molt pessimista però aquests dos darrers anys amb l’entrada de columbòfils joves, la majoria de Romania on es té molta afició al nostre esport. També hem de tenir present que el joves tenen molta dificultat econòmica i d’espai per poder practicar la columbofília.

I referent a la pràctica del nostre esport a nivell Regional, com ho veus?

A nivell de Club Grup Mallorca not a falta la manca de candidatures, de projectes de futurs. Els que hi ha no ho fan bé per a tots i això és una constant que es repeteix i m’agradaria que es presentassin projectes per a quatre anys i es tirassin endavant. Però sé que la dificultat és molta per diversos motius una perquè de cada any som manco i l’altre perquè la feina dels càrrecs directius no es valorada i si criticada i això fa que hi hagi molta gent que no es vulgui posar al davant. Això es demostra amb que a les darreres eleccions i a les anteriors només hi ha hagut una sola candidatura…

Què proposaries per potenciar la columbofília a la nostra illa?

Una de les meves propostes seria tornar anar a coses que s’han llevat: les amollades de coloms viatjats a les curses d’Eivissa i des de la Península i mantenir, també, les curses de coloms lliures, Yearlings i Viatjats, on aquests darrers són els que van com a designats i donen seguretat. Tornar al Grup Nord i Sud per a les Eivissa i n’anà alternant el grup que s’amolla en primer lloc. A partir del Fons es podria fer curses lliures ja que tots els coloms han passat la mar i les estadístiques avalen els yearlings, si bé a mi m’agradaria que les curses de fons i gran fons fossin amb coloms viatjats.

També el potenciar d’alguna manera els socis que prenen part als campionats amb pocs coloms, i quan parl de pocs m’estic referent a manco de vuitanta.

Si parlam de les Llargues Distàncies aquestes no tendrien que entrar als campionats absolut.

Què em dius de amollar els 5 designats regionals i nacionals separats de la resta?

Me sembla bé i la mantendria. Si bé entenc la posició que s’ha proposat aquest any al Club Grup Mallorca i que s’ha aprovada: designar 5 coloms vàlids per tots els campionats Nacionals, Regionals i Grup. I pel campionat del Grup de 5 designats compten el tres primers en esser cronometrats.

Quin és la major dificultat que ens trobam avui per desenvolupar el nostre esport?

Diner i espai. Els ajuntaments podrien posar a disposició dels clubs on poder fer colomers.

La propaganda les veig positiva però aquestes dues dificultats ho fan difícil.

A partir d’aquí aixecàrem la taula i sortirem fora entrat als colomers. Verem una tira de colomers cadascun independents de l’altre per a la cria de coloms de races mallorquines i de fora. Seguidament entràrem al colomers de cria on verem i tocàrem coloms de qualitat i dels quals ell viatge els fills i filles amb èxit. La majoria són coloms de les seves línies que han demostrat la seva vàlua a curses de Gran Fons i a l’As coloms. Després visitarem el colomer de cria del pis i els colomers de vol. Fou un gust.

Volem agrair les atencions que rebérem d’en Pep i donar-li les gràcies.

Pep Toni Torrens i Joan Jaume (2026)