Columbòfil polifacètic, regenta la seva pròpia empresa Gruas Delta, és vicepresident del club columbòfil la Rápida Missatgera, enamorat de les curses de grans fons, amb excel·lents resultats (en el concurs de Sagres 2025 va comprovar 2 dels 5 coloms engabiats). El seu esperit competitiu li fa participar en carreres de totes les distàncies tenint en el seu haver un Campionat Absolut del Grup Mallorca i un Subcampionat absolut de Balears
Avui ens hem trobat al Rafal Nou amb en Sebastià Morey Barceló (12/10/1962) per xerrar de coloms i de tot allò que envolta el nostre món.
En Pep Toni i jo ens hem vist just a l’aparcament, prop del Seminari, i de allà, a peu, després de haver fet un refresc hem anat al colomer d’en Sebastià que està a quatre passes. No ha fet falta tocar el timbre de la porta ja que dos cans de bestiar ens han donat la benvinguda i a la vegada han avisat, amb el seu lladrà, al propietari que ja ens estava esperant.
El colomar, està situat en el fons del solar, recentment remodelat, de 15 metres de llarg i subdividit en diversos departaments
La xerrada ha transcorregut a l’oficina, amb l’aire condicionat en funcionament, cosa que és d’agrair. I aviat, després de les paraules de salutació, entram al tema.
Com començares a caminar en aquest món de coloms? Vaig començar prest, ara fa cinquanta anys, tendria uns catorze anys i ho vaig fer a cas padrins on convertírem un galliner en colomer i a poc a poc vaig anar fent passes, el padrí m’ajudava a cuidar-los quan jo no podia.
Aviat me vaig inscriure al Club de la Cultural Missatgera que ales hores es trobava a Son Espanyolet i tenia la seva seu al café Espanyol. Cal dir que aleshores era una “gran família” i ens sabien dur, als joves, ens parlaven de coloms, ens ensenyaven i ens donaven feines perquè començàssim a agafar responsabilitats i sentíssim el Club com a nostre. Record que una de les primeres feines que vaig fer per a “la Cultural”, assignada per Antoni Ribes, que era qui duia eClub, fou anar a entrenar els coloms, en temps de vacances escolars. La feina era acompanyar als dos camions de l’exèrcit, ales hores els coloms missatger eren responsabilitat de l’exèrcit de terra i pertanyien a comunicacions, que venien a cercar-los, gratuïtament, fins el punt acordat d’amollada i vigilar que el punt on se col·locaven les gàbies per amollar reunís les condicions adequades. Havia de ser un espai lliure d’impediments, fils, parets, arbres… i la veritat era que els soldats a tot això no ho tenien en compte.
Amb quins coloms vares començar?
El típic. Vaig començar amb quatre coloms regalats i amb els seus colomins vaig fer, en el mes de juny, la cursa de Ciutadella, Menorca. I després entrenaments que a la vegada convertíem en curses de velocitat amb coloms anellats amb aquesta finalitat, gabió i bandada, els mesos d’octubre i novembre. I després fèiem Eivissa i alguna velocitat, poques, en aquells anys a Ciutat imperaven aquesta modalitat de curses de velocitat, sobretot Eivissa i molts ens aturàrem aquí i deixàvem de banda el Fons i el Gran Fons perquè tan poc teníem coloms d’;aquestes modalitats.
Sebastia Morey, amb l’As colom prestigi 3 anys ( 2015 a 2017) amb 5500 km
Després vaig fer el servei militar, que aleshores era obligatori, i a continuació em vaig aturar un parell d’anys quan em vaig casar perquè llogarem una casa que tenia un bon terrat i vaig pensar que si hi posava al colomer sempre aniria de lloguer i jo no ho volia.
Fou quan vaig comprar un pis que vaig tornar als coloms, tendria uns 25 anys era el 1987, posant el colomer a la terrassa d’un àtic i vaig tornat a concursar. Fins que vaigcomprar aquest solar amb la idea de posar-hi el colomer, aleshores el pare, que ja s’havia jubilat, en donava una mà i hi feia hort i els al·lots aprofitaven el safareig per aprendre a nadar.
Seguia vinculat al Club La Cultural Missatgera i hi vaig esser quan es va canviar de lloc i nom perquè la propietat del local del Bar Espanyol volia vendre l’immoble i els que duen el negoci partiren a un altre lloc, però no fou el mateix, i uns quants, la majoria, fundàrem un altre Club a la Vileta que es deia l’Aldeana Missatgera (i que després fouconeguda com la Viletense) i tenia la seva seu al bar restaurant l’Aldeana, on mitja Mallorca columbòfila hi anava a berenar i a parlar de coloms, hi havia un gran ambient, de la família d’en Damià Ribot, pare i fill, ens posaren facilitats i local i, si hi havia que pagar alguna cosa contribuïa.
La Viletense va estar molt relacionada amb la refundació d’Unió Missatgera, també coneguda com a Grup Nord, l’any 2.007 amb els Clubs Lloseta, Binissalem, Inca, La Vileta, Montuïri i, un poc més tard, la Palmesana; foren uns anys de molta exigència esportiva però desaparegué el 2012 per motius diversos i es va integrar dintre del Club Grup Mallorca. A la Viletense hi estarem un sis o set anys fins que es va dissoldre. I d’allà alguns tornaren a la Cultural, que aleshores engabiaven a Can Tomeu Morro que deixava el lloc, una cotxera amb una taula per a l’ordinador, i d’altres anàrem a La Rápida per proximitat al meu colomer, per la facilitat d’aparcament i, sobretot, pel nivell esportiu.
En aquells anys vaig començar a introduir, dintre del meu quadre reproductiu, coloms comprats a subhastes. Subhastes que majoritàriament es feien en els sopars de repartiment de trofeus dels Clubs que aleshores eren multitudinaris i arribaven a reunir més d’un centenar de columbòfils; i també a subhastes de colomers amb prestigi. Així vaig tenir coloms d’en Joan Trobat d’Artà, d’en Bartomeu Prohens de Campos i també d’altres.
Cal dir que els resultats que vaig obtenir amb aquests coloms foren normals.
Què recordes d’aquells anys?
El que més record és que els coloms anaven bé, bé pel que es volia. A Ciutat les curses d’Eivissa eren curses amb una gran participació i pretensions per part dels columbòfils, a l’hora d’obrir els rellotges, a cada cursa, hi havia ensimades, beures i algún que altra paraula. Els Clubs de Palma (Palma CER), La Cultural, La Estrella, i la Rápida, después si va efegir la Palmesana (i un any hi va venir Campos, no en sé els motius), amollaven aquestes curses sols i els percentatges eren molts bons i la gent hi feia feina per millorar-los.
Els motius eren molts, hi havia molts de coloms que ja hi havien anat no una o dues vegades sinó moltes més, es cuidava molt la salut, l’alimentació i els entrenaments de les aus i es feia el que fos necessari perquè els coloms entrassin en el moment de l’arribada; tot això feia afició. A més es feien curses de Velocitat des de la Península, una mitja dotzena, un Fons, Valdepeñas o Baza, i, algunes vegades, un Gran Fons curt o cap, aquest solia esser Puertollano (Ciutat Reial), d’on vaig fer un primer l’any 1990.
Com millorares el teu quadro reproductor?
Vaig comprar coloms Schneider-Eicker a la subhasta de Campos, crec que el motiu és que el Sr Schneiders, per motius de salut volia reduir el nombre de coloms.
En aquells anys, entorn de l’any 2000, es va produir el fet que set columbòfils de L’Esportiva varen decidir deixar l’entitat per fer-ne una de nova i vingueren, mentre preparaven la documentació, a viatjar amb nosaltres, l’any següent varen fundar el Club Columbòfil Es Pil·larí. I aquesta gent ens va obrir el ulls d’alguna manera cap a les curses de Llarga Distància a les quals eren molt aficionats i tenien unes línies de coloms adequades per dur-les a terme. I alguns de nosaltres començàrem a agafar afició a
aquesta modalitat de llarg recorregut i als coloms que podien cobrir-la. Record a en Biel Sorell (per mi és un estudiós dels coloms i coneixedor dels coloms de Gran Fons i Llarga Distància), en Torcuato Vilchez, ….. .
I com te va ajudar i t’ajuda la teva família?
En un principi el meu padrí i després de la jubilació el meu pare me donava una mà. I a partir de que els meus fills foren grans m’ajudaren amb les tasques del colomer. El gran no tenia interès amb els coloms i tampoc amb els animals en general però me donava una mà, el que sí que tenia interès era el petit, (en Sebatiá) set o vuit anys més jove, aquest hi posava molt de part seva i a més de donar-me una mà al colomer, neteja i cura dels coloms, també s’interessava per les seves qualitats, la seva salut i els seus resultats esportius i m’acompanyava a les sortides a l’estranger a la recerca de coloms per a la reproducció.
Sebastiá en la seva darrera visita a Jon Veulemans, al costat dels germans Fidalgo, Valentin de Pollensa i altres
En Sebastià (es meu fil) és un gran observador i aviat va saber el que hi havia que mirar i observar en les aus sobretot referent a la salut. Hi havia que veure com actuava quan érem a un colomer per dir-me si hi veia algun defecte o alguna virtut als coloms que estàvem mercadejant sense que la resta es dones compte. Actualment m’ajuden ell i la seva dona (ella ens fa les fotografies en els repartiments de trofeus) però els seus interessos són els ral·lis i els cotxes de carreres. No obstant me segueixen ajudant en els moments que els necessit per fer alguna cosa grossa, i, fins i tot la seva dona darrerament m’ha ajudat a millorar les instal·lacions
Ara que estàs parlant d’aquest tema, què destacaries referent als colomers estrangers, belgues, alemanys o holandesos?
En primer lloc que és un deport familiar, tota la família en forma part, no només és el columbòfil el que es preocupa també la seva dona, sobretot ella, i els fills els qui hi dediquen esforços i temps perquè els resultats millorin i les perspectives econòmiques arribin als objectius desitjats
Es té molta cura de la salut i els colomers ho compleixen, estan estudiats amb la finalitat de preservar i mantenir la salut. A causa del clima tenen molt en compte l’entrada d’aire al colomer, la neteja i el seu manteniment, moltes vegades l’orientació ve determinada pel terreny que es té i en el cas de disposar d’espai es cerca la millor orientació.
Els coloms estan moltes hores dintre del colomer per dos motius, el clima i que la majoria es troben dintre dels nuclis urbans als jardins de les cases i no han d’esser una molèstia pels veïnats.
Tornant a la ventilació, aquesta té una gran importància pel fet que el clima atlàntic, fred, neu i humitat, facilita la propagació de les malalties respiratòries i aquestes, una vegada han entrat dintre d’una colònia alada, són molt difícils d’eliminar i això influeix molt amb els resultat esportius. La ventilació mai és directe sobre les aus que estan descansant dintre del colomer; l’oxigen entra i surt però mai directament perquè són les corrent d’aire les que faciliten la propagació de les malalties. L’entrada és els baixos i les sortides per sobre però mai directament. Això ho vaig observant arreu dels colomers que visito Jos Thoné, Carlos Marquez…
Sebastia ens mostra orgullós el seu trofeu de subcampió de Balears
Tornem al tema de la millora del quadre reproductor?
El que tenc més clar és que els coloms que més han funcionat són duits de l’estranger creuats amb coloms de línies que han competit durant moltes temporades dintre de les illes i han fet premis. Si cerquen aquests també venen de fora.
Els primers anys vaig cercar coloms dintre de l’Illa i també comprant coloms a fora d’aquí, cosa que fa més gent mallorquina de la que me pensava. Però vaig veure que els resultats que obtenia no eren els resultats que jo desitjava i aquest motiu em va fer agafar les maletes i anar a comprar coloms directament als columbòfils que aleshores obtenien bons resultats a les distàncies on havia posat els objectius.
Els primers anys no me va saber greu anar a Bèlgica i després conduir un caramull d’hores per visitar uns colomers als Països Baixos (Holanda). A Bèlgica tenc amistat amb un columbòfil de Tienen, una ciutat de la província de Brabante en la regió de Flandes, lloc molt conegut per la difusió que s’ha fet de les més importants línies de coloms belgues i per la importància que hi té un Club Columbòfil que es diu Obrafo especialitzat històricament en gran fons si bé també el 50% dels seus socis, uns 400, competeixen setmanalment amb proves de velocitat, mig fons i fons que actualment estan molt de moda.
La resta heu fan en proves de Gran Fons i Llarga Distància, que a hores d’ara són el meu objectiu. El motiu d’haver-hi anat tantes vegades és perquè vàrem conèixer a Jos Veulemans el qual me’l va presentar en Carlos Márquez, per cert és un enamorat de Mallorca i que ha vingut unes quantes vegades aprofitant els vols directes des de l’aeroport Brussel·les South Charleroi que està a uns 40 quilòmetres de ca seva. (la Federació ha fet unes quantes subhastes dels seus coloms). També vaig conèixer el
Sebasatian, recull un trofeu de mans de Veronica Burgos, vicepresidenta F. Balear
campió regional, un home major que només parla amb flamenc i té quatre colomers de tota se vida i fou en Jos que ens va fer de traductor. Això va fer que a partir del tercer any en lloc de quedar a un hotel quedàssim a casa seva on ens tracten molt bé. I ara que hi anam menys persones ens fa algun altre dinar. Cal dir que és tota la família a casa de Jos que viu la columbofília.
Jo he seguit les indicacions de Jos Veulemans referent a introduir coloms de fora creuant-los amb els millors d’aquí.
Has xerrat amb ell de la manera en què viatgen?
Si, no només amb ell, sinó també amb els seus amics i coneguts. La majoria fan les coses d’una manera distinta a la nostra. Els coloms majoritàriament estan dintre dels colomers, només a l’època de cria de colomins es veuen coloms per fora i són aquests els que estan amollats més temps. Controlen moltíssim el menjar, el donen pesat o mesurant i només un determinat temps i a continuació retiren el menjar i els menjadors. També ho he vist fer amb l’aigua sobretot quan aquesta conté alguna substància però n’cal diàriament la retiren de dintre i la canvien amb molta freqüència.
Donen moltes curses d’entrenament, abans de la temporada i dintre de l’època de curses. Aquests entrenaments són progressius en quant a distància però dintre de la
temporada cobreixen distàncies més curtes cercant que l’animal agafi confiança.
Viatgen les Velocitats , el Mig Fons i el Fons en sexes separats. Pel Gran Fons i la Llarga Distància solen ajuntar-les i el màxim que permeten són ous i no tots.
La majoria de columbòfils de categoria tenen els colomers subdividits amb departaments per diversos motius: alguns tenen la teoria que els coloms han de viatjar al colomer on han nascut, altres heu fan per viatjar per sexes separats i també es fa per viatjar per modalitats (Velocitat, Mig-Fons ….).
I tú com viatges?
Degut a la manera en què viatjam a les illes el mètode que utilitzo és el de sexes separats des d’un poc abans de l’inici de la temporada fins a arribar al Gran Fons i a la Llarga Distància en que ho faig al natural.
La cria la mantenc durant el final de l’hivern i tota la primavera després separo les parelles reproductores, això no vol dir que a vegades allarg un poc més, com a la majoria.
Els colomins es crien a casa i control el temps que estan fora per evitar que agafin vicis.
En el mes d’octubre començo els entrenaments, tots junts. Primerament sobre el colomer en vols forçats amb senyera, ho faig de forma progressiva, sempre observant
l’esbart i el volar que té. Faig dues amollades de caire selectiu: Binissalem i el Ford d’Enderrocat que avui és un hotel, anteriorment anava en el Murterar, la central termoelèctrica que es troba al terme municipal d’Alcúdia. I després vaig a tots elsentrenaments conjunts que fa el Club de la Rápida, els coloms han de prendre a sortir d’;un esbart que no és el seu.
Durant l’època de curses faig entrenaments pel meu compte els dissabtes i diumenges unes vegades a Alcúdia i altres al “Cocodril”, aquestes són perquè agafin confiança.
Ara el que més valoro és la salut, sense salut no es pot pretendre tenir un bon resultat a un campionat absolut exigent. I la salut cal cercar-la: bon menjar, amb una mescla molt ben equilibrada i tenint present el que s’exigirà a l’atleta a la cursa que s’engabia, no és el mateix la velocitat que el gran fons i això s’ha de tenir present a l’hora d’equilibrar la mescla.
Retiro el menjar sobrant i els menjadors. Hi ha que cuidar molt l’aigua i canviar-la amb freqüència, si no ho tens clar, donar aigua de garrafa. I també prendre mesures preventives, donar per evitar. Quan dono alguna cosa dintre de l’aigua només preparo la que s’ha de consumir.
Quins són els premis obtinguts que mes recordes
Sens dubte els dos coloms de Sagres, va ser un somni aconseguit, gràcies a l’organització i impuls que li va donar la Federació Balear a aquest concurs, A més tinc un Campionat Absolut del Grup Mallorca, un subcampionat absolut de Balears, L’any passat quede quart en la Marató del Grup Mallorca i sisè en el campionat de Balears en una temporada molt molt dura. Record també l’As colom prestigi 3 anys en els anys 2015 a 2017 amb 5500 km
L’observació és bàsica i cal saber veure
Vaig cronometrar dues femelles de Sagres lany 2025 les dues tenien una molt bona posició de niu i l’any anterior havien fet velocitat. En el moment de posar-les a la gàbia
estaven com a pilotes i presentaven tots els trets d’estar amb una forma extraordinària, el que me donava més bones sensacions era que les veies que passaven gust de volar i tenien gelós el niu.
Referent a aquestes dues aus quant, aquest any vaig anar a Belgica a veure en Jos Veulemans el que me va demanar és per què aquest any no les havia duit a Sagres. Ell i molts de companys seus creuen que per la reproducció són millors els germans i que als bons viatgers cal fer-les competir.
Com no podria ser d’altra manera hem acabat sopant plegats a una de les cafeteries que hi ha davant l’aparcament d’uns pam-bolis amb formatge i quixot salat ibèric i seguint, entre mossegada i mossegada, xerrant del passat, present i futur de la columbofília.
Gràcies, Sebastià per aquestes hores que ens has brindat.
Joan Jaume.- Setembre 2026