Divendres 15 de maig de 2026

  Avui parlam amb en Pedro Soler Mestre, natural de Felanitx, i que du uns quants d’anys de columbòfil; sempre il·lusionat amb cronometrar coloms, els seus, de Gran Fons i Llarga Distància. Heu feim a l’entrada de Felanitx, en el restaurant  Son Colom, berenant d’uns variats i un llonguet amb anxoves. Ens trobam a la terrassa i hi ha que dir que l’aire ens refresca i ens permetrà xerrar tranquil·lament del nostre món a la vegada que omplim la panxa.

   Quan arribares en aquest esport?

    Hi vaig arribar d’al·lot, gràcies a un conco que a casa seva on, quan jo anava a l’escola, hi dinava. Tenia i feia volar coloms, eren els anys seixanta. Aquí foren les primeres passes.

    L’any 1968 vàrem viatjar plegats i el 1969 férem dos censos i si bé viatjàrem al mateix colomer heu férem cadascun amb els seus i compraren el meu pare i el conco una parella de missatgers a mitges a un tal Manuel García Martínez i juntament amb els del conco prenguérem part a les curses. Aquell any guanyàrem al Campionat Nacional de Velocitat  record que el trofeu, una copa de plata que encara tenc, la me va entregar el President de la Real Federació Espanyola Don Juan M Sancho-Sopranes en nom del Ministre de l’Exèrcit que a les hores tenia sota les seves ordres els coloms missatgers .

    L’any 1970, quan tenia uns 16 anys, vaig començar a viatjar en solitari a casa meva, a la finca de la carretera Felanitx/ Vilafranca. Ho vaig fer dintre d’una solleta on fins a les hores hi havia hagut una porcella, i al cens hi vaig inscriure 17 coloms. Aquelles aus aguantaren un campionat d’Eivissa, Velocitats, Mig Fons, Totana, i un Fons, Manzanares. Vaig cronometrar de totes les distància restant 9 coloms al final de temporada tots ells passats d’Eivissa i Velocitat, dos de Totana i un de Manzanares, per mi fou un èxit.

 L’any següent vaig aconseguir que el meu pare me fes un colomer, més o manco con pertocava.

 Després vingué una època on el viatjar depenia de qüestions familiars i, o, estudiantils.

Pedro Soler, foto arhiu federació

  Fou en els any 80 que vaig tenir possibilitats de fer un colomer, el que tenc ara, així com cal i al meu gust. I des de llavors hi viatjo.

 Com foren aquests primers anys i en a quins Clubs et vares moure?

   Vaig concursar al Club Columbòfil Felanitx des del 86 al 90, on vaig cronometrar cadascun dels anys de Gran Fons, a les hores fèiem Puertollano, Cap de Bou i Castuera, aquestes dues curses de més de 700 quilòmetres.

     El 1991 al Club Mar i Cel, un nou club columbòfil de Campos on hi prenien part grans columbòfils de l’època i que per a mi fou el llançament a la competició d’alt nivell i de primera fila. No hi havia contes de valguessin hi havia que donar el tot per a tot si volies fer alguna cosa. Hi vaig viatjar deu anys i els dos darrers vaig fer campió social. D’aquesta època recordo l’haver cronometrat des de Badajoz en 1999 dos coloms, fou l’any que en Bernat Bonet del Club de Llucmajor, va fer primer cronometrat una femella l’horabaixa del primer dia; jo vaig fer 5ª i 10ª posició. L’any 2000 es va repetir el mateix punt de Llarga Distància, just vengueren 3 coloms. Dos el tercer dia, Primer Damià Pons del C C Santanyí, 2ª el meu, a les 20:20, i tercer, el quart dia, n’Antonio Hernández Cabrera, C C l’Esportiva de Ciutat. Després vaig passar al C C Campos.

  Vaig deixar de viatjar uns anys per raons de feina i motius familiars i havent de prioritzar, els coloms quedaren de banda esportivament, però vaig seguir mantenint i tinent cura de la meva línia de coloms.

   I hi vaig tornar un poc abans de la jubilació ara fa nou anys. Des de la meva tornada viatjo en el Club Columbòfil de Porreres, i ha estat un encert, és un dels Clubs que té més projecció en molts d’aspectes que a mi m’agraden

     Quan començares la teva línia de Coloms?

     Ho vaig fer des d’un principi, deixant a la cria coloms que havien fet Gran-Fons o amb fills seus i coloms regats o adquirits que venien de línies de Gran Fons i Llarga Distància, que són les curses que més m’agraden.

     Vos diré que vaig dur dos ous de Can “Rafelino”, Jaume Rosselló del C C de Son Servera, ara viatja al C C Artà, resultat de l’encreuament d’un mascle ales blanques que havia fet, a les hores 4 Gran-Fons, tot un Crac, amb una femella dels Olímpics d’en Sion Servera, “a Cuba”, encreuats en  “Fabri/Senyoret” en donaren bon resultats. Els colomins d’aquells dos ous varen néixer a casa i un d’ells, suposo el mascle, va desaparèixer  sobre el colomer, possiblement el falcó. Va restar la femella: 16085 de 1986. Aquesta a més de fer algunes velocitat va fer un Baza de 11:45 i a Cap de Bou vinguè fora de control. D’ella vaig obtenir 4 colomins. Un va fer velocitat, Fons i un Gran Fons de Puertollano, Una altre el vaig dur a la cursa de Velocitat des de Valls, Catalunya, el vaig cronometrar a les 14:35 ( a les 5:30 h de vol) amb una bona aigua de bimbolla xopat tal con si hagués sortit de la mar. Un tercer el vaig dur, aquest mateix any 1989, a Logroño, La Rioja, després d’haver fet una velocitat d’on vingué als 23 dies tenint una recuperació natural extraordinària; aquesta femella fou la mare del Castuera 93 , Puertollano 96, curses de molts pocs coloms cronometrats. Amb aquests dos coloms, el Castuera 93 i el Puertollano 96 vaig fer una línia de coloms que m’han funcionat molt bé. El Castuera 93 tenia 15 anys i encara era prolífic, nets seus vingueren d’Ayamonte fent 1ª del C C Porreres i l’altre, fora control, era de Joan Parets.

Record haver introduït el colom del tercer dia de Badajoz del 2000, que vaig veure arribar, el vaig batiar amb el nom del “Crack” i el vaig ajuntar amb la femella que m’havia fet 5 Badajoz l’any anterior. Aquesta parella me ha donat grates alegries. Una filla seva fou na Chenoa, aquesta va viatjar el 2002 fent 4 Penínsules, Velocitat i Mig Fons, va prendre part amb l’especial de Gran Fons Ciutat de Llucmajor, el del Centenari amb un premi d’un milió de pessetes, en que va fer 5ª, essent cronometrada el 2 dia (darrer dia de cursa) i unes poques setmanes després la vaig cronometrar de Cap de Bou, de més de 750 quilòmetres, on es va classificar 5ª del Club Grup Mallorca i 1º del Club.

Campos. Aquesta femella passà a la reproducció i a hores d’ara manteig la línia de la que he cronometrat molts de coloms de Gran-Fons i Llarga-Distància.

   Faig feina, a hores d’ara, amb aquesta línia de coloms fent encreuaments amb coloms de companys i bons amics on sortim beneficiats tots dos. Amb el cor damunt la mà s’han de fer aquests aplecs. També, de tant en tant he comprat alguns coloms i alguns d’ell han estat d’estrangers, Aarden, una filla d’aquest colom fou la que vaig cronometrar de Badajoz (cursa de més de 800 quilòmetres), i una femella negra anglesa de la línia de les “Faroes” que havia cobert la cursa de 1179 Quilòmetres; aquestes dues entrades me donaren un plus a la meva linia. Com veis sempre cercant el mateix, coloms de Gran-fons.   

   Si parlam d’introduir un colom amb molta feina o pel contrari un colom sense viatjar he de dir-vos que a mi me satisfà més un colom jove no esquinçat perquè té més anys per endavant. Els que si van directament al quadre reproductor són els fills i filles de les ajuntades que faig amb els companys.

  Ara els meus coloms són, en general, cendrosos clars tots semblants, que surten de línies antigues, “Fabri/Senyoret” amb coloms de la parella de Antoni García Mesquida, a “Ribes”que venien de una parella de Szomolani (de la subhasta a l’hotel Platja de Palma del 1973) per filla de la parella nº 8 de Castor-Ossorio, que vaig tenir la possibilitat d’entroncada amb els meus coloms de Gran Fons i Llarga Distància. Són Cendrosos o favats  clars perquè la resta, els que tenen altres colors, com que n’hi pocs aviat són blancs del falcó que a l’individualitzar-los té més facilitat per agafar-los, a casa “això va a missa”.

    Quin model de colom cerques?

    Hi ha que fer diferència entre els coloms de velocitat i mig-fons i els de fons i Granfons.

El primers han de tenir unes característiques determinades: grossets i de pit ample, ben musculat, ales no massa llargues amb una bona musculatura i amb una bona esquena reforçada, normalment tenen forma de «pera» i un poc feixucs. La resta depen del columbòfil i del seu bon fer. En bones mans són imbatibles en aquestes curtes distàncies, de 150 a 350 quilometres i fins hi tot fins a 600 si les condicions atmosfèriques són les adequades. Amb aquests qui ha de fer feina de valent és el columbòfil: salut, menjar i entrenament, tot ben controlat. En aquests coloms s’els pot dur a curses setmanalment i el temps de recuperació entre cursa i cursa, depen del colom, en general és curt.

Ara el que jo cerc amb els meus encreuaments i introduccions són coloms més bé en «forma d’avió» de tamany mitjà tirant a petit, amb el pit no massa ample, ala llarga amb les darreres quatre plomes amb molta ventilació i un poc encurvades cap a dintre i la contra-ala ample, per poder planetjat sense tant d’esforç, l’esquena forta i compacta però amb un cert moviment. Amb aquests animals hi fa més la genètica que el columbòfil si bé aquest no pot badar ni un moment perquè no veurà la «forma» ni sabrà «motivar-lo». A aquestes no hi ha que desgastar-les fent-les fer moltes carreres, «poques i bones», és important que vagin descansats i, si volem que fassim més d’una d’aquestes carreres a la temporada, donar-los temps a la recuperació.

    Dit això cadascun de nosaltres a de cercar el tipus de colom que l’interesa per aconseguir els seus objectius i aplicar amb ells un «tipus personal» de sistema, al qual els coloms s’hi aniran adaptant. Quan heu ho trobes, passes gust dels «teus coloms».

    Abans, en els teus inicis era difícil cronometrar coloms de les distàncies de les que estam parlant. Què trobes que ha canviat?

    Avui el factor que ens ha ajudat més és sense dubtes les “prediccions climatològiques”, el saber, amb un alt percentatge d’encert, el temps que farà ens han canviat i han possibilitat i milloramt els percentatges de coloms cronometrats en totes les distàncies.

    També ha influït positivament la reducció del temps de gàbia, de transport, i les condicions d’aquests desplaçaments.

     Un altre factor positiu són els coloms viatjats. Avui més o manco tots, quan comença la temporada, tenim aquell grapat de coloms cronometrats l’any anterior que ens donen molta seguretat de cronometrar en la majoria de curses, sobretot a les de Velocitat, Mig-Fons i Fons. Però hi ha que dir que quan hi ha una cursa difícil d’aquestes grans distàncies els que millor responen són els coloms yearlings, els coloms d’un any; “Els dos Sagres que ha organitzat la Federació han estat guanyats per dos coloms Yearlings, un de Llorenç Tomàs i l’altre dels Germans Fidalgo”. Els coloms viatjats ens donen seguretat i ens permeten mantenir-nos a llocs acceptables. 

   Però aquestes millores crec que han influït dintre de la genètica dels nostres colomers, hem introduït coloms que són més o manco bonets però la majoria no arriben a Cracs. Abans sucaves al màxim el colomers i hi quedaven molt pocs coloms que haguessin fet feina de veritat però els pocs que quedaven donaven un bon rendiment a la reproducció.

Pedro Soler, juntament amb  altres colombófilos, en els sopars els dimecres

en «El Cruce» on es comenta l’actualitat colombófila balear.

Avui hi ha dos tipus de competicions del tot diferenciades: la Regional amb 6 curses de campionat i una Extrema Distància(aquesta darrera no entre al campionat) i per l’altre part la del Club Grup Mallorca amb 13 o 14 curses. La Primera puntua el mateix cadascuna de les curses i a l’altre hi ha diferències de puntuació tenint en compte la distància. Quin seria l’ideal de concurs per la teva part?  

   L’altre dia de pagès això mateix es va posar sobre la taula del sopar del dimecres al “Cruce”, sopar que fa una vintena d’anys que es ve fent, no sempre al mateix lloc, amb columbòfils que més o manco compartim les mateixes idees i els mateixos plantejaments,

  Un dels companys va exposar aquest possible Pla per un colomer que comences la temporada entre 80 i 100 coloms: 4 velocitats, 2 Mig-Fons, 2 Fons i 2 Grans Fons, un de 600 i l’altre de 700, en total 10 curses amb 5 coloms designats en cadascuna d’elles i amb una únic esbart. Els 5 coloms designats tindrien que servir per puntuar en totes les competicions i que la diferència vingués determinada per les puntuacions que es donen a cadascun dels campionats. “D’aquesta manera avitaríem l’haver de designar un mateix dia 15 coloms per cobrir les curses degut als diferents campionats i que dificulta el funcionament dels colomers amb pocs coloms”. Amb aquest plantajament la majoria dels que estàvem a taula i estàrem del tot d’acord.

    Sobre els Yearlings no tendrien que entrar en els campionats absoluts ja que presenten una preparació distinta a la resta de coloms.

     I la Llarga Distància i la Distància Extrema, curses de + de 800 quilòmetres, ESPECIALS, fora de concurs amb premis econòmics que incentivassin la participació. Aquestes curses de Llarga

Distància, si estan dintre del campionat, més que animà, desanimen als columbòfils quan passen comptes dels coloms que no s’han cronometrat i que el colomer sembla un “cel de lladres”.

Què opines dels campionats de vells que es venien fent fins que l’article 33 el va deixar de banda? 

  El campionat de coloms vells, viatjats la passada o passades temporades, estava bé; a mi m’agradava i va fer que en els colomers hi hagues coloms amb experiència que varen permetre major regularitat i seguretat a l’hora de cronometrar perquè no només les empràvem en el campionat de vells sinó que, també, com a designats en la resta de campionats.

  Ara estam fet el mateix, els coloms viatjats les utilitzam com a coloms designats al principi de temporada i els anam substituint pels yearlings al llarg dels campionats.

  El que he observat és que els coloms viatjats, vells, són coloms molt segurs amb les curses de velocitat, mig-fons i fons, curses que no sobrepassen els 600 quilòmetres, sobretot si aquestes es desenvolupen dintre de les vuit hores, “jornada laboral”. Si aquestes curses de fons i gran-fons sobrepassen “la jornada laboral i hi ha que fer hores extres” els coloms vells, donen més disgusts que gusts, perquè no tenen aquest “plus d’agressivitat” necessari i crec que és per aquest motiu que són el joves, els yearlings, els que donen el “do de pit” en aquestes distàncies. Estadísticament heu podem confirmar, recordar el que s’ha cronometrat en el lloc primer amb les dues curses des de Sagres, dos Yearlings , Especial 2025: 2024-1977, femella cendrosa de Llorenç Tomàs, i Especial 2026: 2025- 274974, femella dels Germans Fidalgo. A més la majoria de coloms que foren cronometrats a l’Especial del 25 eren yearlings.

  També hi ha que dir que cada any perdem coloms viatjats, vells, a Eivissa; percentatge que era menor quan s’amollava una bandada de vells a l’illa.

 Repeteixo, m’agradava la bandada de vells, les protegíem més i després les podíem emprar com a designats a les altres competicions amb distàncies no superiors als 600 quilòmetres..

Què opines del Campionats Nacionals i Regionals que s’estan fent ara?

     Els Campionats m’agraden, per a mi estan molt equilibrats, rebente l’haver d’engabiar en el Grup com entrenament. Es tendria que tenir una logística independent Federació/Grup independitzant un campionat de l’altre.

  Ara no veig problema per fer una única bandada on els cinc primers fossin els designats i la resta d’entrenament. Econòmicament reduiria costos, logísticament seria més eficient, i “mínim, vindrien més coloms bons” perquè al amollar tots plegats el falcó tendria més facilitat en triar el “colom dèbil” i els designats anirien més protegits. I a més estadísticament no sempre la bandada de designats va millor que la bandada de “reserves”.

     Crec que independitzar un campionat de l’altre en tots els aspectes seria beneficiós i afavoriria els colomers amb manco de 80 coloms que no poden aguantar la suma de campionats que hi ha actualment.

     Ara, seguint així, cal “especialitzar-se”. Cadascun a de valorar on, en les armes i eines que té, pot tenir més èxit.

     L’actual model de Campionat absolut és una “barbaritat” que només és possible dur-lo a terme amb colomers molt poblats que a final de temporada “queden a quadros”. I, per mi, els campionats absoluts, han d’esser assequibles per tots, sobre tot pels principiats i per aquest motiu no han d’esser carregats amb massa curses. “Un colomer amb una inscripció al llistat d’inici de 80 coloms a de donar per a dur ho a terme”.

  Això no va acabar aquí, a Son Colom, sinó que amb el cotxe anàrem a fer un volt per el seu colomer a veure i tocar els seus coloms. I això són paraules majors i que per nosaltres fou un plaer. Les instal·lacions compleixen les expectatives del propietari i no diguem el coloms. Deixàrem de parlar de curses de fa 10 o 20 anys i tinguérem dintre de les mans coloms que las passades però properes temporades han estat cronometrats des del Gran-fons a la Llarga-distància. Poguérem observar “in situ” la feina feta en quant al fenotip, la majoria de coloms tenien la mateixa forma i característiques i quan les agafaves no et quedava més remei de alabar la sedositat del plomatge, la bona relació volum/pes, …. 

 Gràcies per les teves paraules i el temps que ens has dedicat.

Joan Jaume