CAMPIÓ ESPANYA INSULAR 2025, TROFEU S.A.R. LA PRINCESA D’ASTÚRIES CAMPIÓ ABSOLUT ILLES BALEARS 2026

CAMPIÓ ABSOLUT “ALAS SOBRE EL MEDITERRANEO” 2024

La conversa va tenir lloc el dimarts dia 12 de maig de 2026 a la tarda al colomer de Lluís Arrom Morro, “Can Calistro” que es troba al camí Sa Vinya des Compte II, a Lloseta.

Abans de la xerrada vàrem recórrer el lloc on hi trobam els colomer, al fons dos colomers fets de fusta pel propietari per a la cria més algunes gàbies grosses on hi ha parelles que crien separades de la resta per tenir la seguretat que els colomins que hi neixen són fills del mascle. I al costat dret, el colomer de vol, podríem dir colomers ja que estat separats per poder tenir els mascles separats de les femelles.

Com entrares en aquest món?

Hi vaig entrar de la mà del meu pare, que fou columbòfil tota la vida, mestre Pedro Arrom fou el President del Club Columbòfil de Lloseta molts d’anys i a casa sempre hi va haver coloms missatgers d’aquí la meva curolla amb aquestes aus.

Quan començares pel teu compte?

Ho vaig fer tard degut a circumstàncies de la vida vaig tenir coloms i colles hereves del pare però fou l’any 2018 quan vaig començar a prendre part en les curses i campionats columbòfils, hi heu vaig fer seguint les directrius del meu para que no es cansava de dir-me “ que s’havia de fer bé o no s’havia de fer” i perquè jo entenia que per entrar en aquest món és necessari tenir temps i lloc.

En un principi tenia un tipus de coloms que no me donaven el rendiment que desitjava i vaig dur la sort de creuar-me amb Antoni Ferrer Torres “Toni Curt” de Santa Eulàlia, d’Eivissa, amic del meu pare i meu, me va nodrir de coloms seus, tots els coloms que avui hi ha al meu colomer són seus. I a més me va ensenyar moltes de les coses que només havia començat a veure amb el pare. Es podria dir que el que sé avui sobre els coloms i com prendre part a les curses i a les competicions ha vingut de la seva mà. Ha estat el meu mestre, és aquest bon senyor que m’ha inculcat uns valors, un coneixements i una manera d’actuar dintre d’aquest món i això m’ha fet estimar, de la seva mà, la columbofília. És una gran sort el tenir un professor de la seva categoria quan un comença i a més m’ha donat els seus coloms amb els que fa més de cinquanta anys que hi fa feina i sobre els que hi ha invertit molts de temps i diners.

A partir d’aquí vaig començar a viatjar amb unes altres perspectives. El primer any, va esser curiós, encara me quedaven coloms dels meus principis, coloms que vaig forçar i vaig dur-los a perdre. El segon any, amb els coloms d’en Toni, vaig començar a fer coses i a veure alguns resultats, “el colom més ràpid”… i me vaig aturar. Després vingué la pandèmia i el confinament. I aquests quatre darrers anys he obtingut resultats, sempre amb els coloms d’en Toni Curt i, recolzat per la seva direcció. El 2023 me vaig retirar per poder tenir coloms vells, viatjats, al colomer, el 2024 vaig aconseguir fer campió d’ “Alas sobre el Mediterráneo” . El 2025 Campió d’Espanya insular, copa SAR la princesa d’Astúries, Campeón Nacional de Seguridad Insular, Subcampeón de España de Fondo Insular, Campeón Nacional por Comunidades Autónomas Insular y Campeón Rankin Nacional Insular Absoluto. I el 2026 , 4º Clas. Campionat Interinsular Fons i Gran Fons, Campió Interinsular Mig Fons i Campió Regional Absolut.

Com has jugat els teus coloms per obtenir aquests resultats?

La meva filosofia és ben clara: cada setmana s’ha de dur a concurs els millors sense mirar la propera. S’ha d’actuar com un entrenador de futbol que posa sobre la gespa els jugadors que veu que estan en millors condicions sense reservar-los cara a un futur partit, per reserves els que estan concursant a la bandada lliure.

A mi el que m’interessa són les curses dels campionats Nacionals i Regionals i utilitzo les curses del Club Grup Mallorca com a mitjà d’entrenament, els coloms han d’estar moguts. Cada setmana duc els mateixos coloms als campionats i vaig substituït els que fallen o arriben en retard pels que demostren estar més en forme a les curses d’entrenament que són les del Club Grup Mallorca.

Viatjo en mascles i femelles separats, les separo en el mes de novembre i desembre i les tenc tot el més possible en forme, són molts de mesos.

Aquest any, a les velocitats i mig fons vaig fer uns bons percentatges el que me va permetre mantenir-me al cap davant fins al final encara que els resultats no fossin tan bons.

“Del primer al darrer dia vaig al màxim” aquesta és la meva planificació”.

Quan es produeix un buit a l’equip de designats el substitueixo per un dels coloms que tinc activat a la bandada lliure. Si un colom entre en retràs el substitueixo, si fa falta li dono uns dies de descans però a continuació el pos a la bandada del Grup perquè no vull que perdi rodada, però deixo de confiar amb ell, vull coloms del primer dia i a les distàncies que ens jugam els Regionals i Nacionals és possible. Si és vol guanyar, i jo heu vull, i ha que anar al màxim a cadascuna de les curses i tenir mentalitat de guanyador. I una mentalitat guanyadora no és de pipellejar, si es desconcentres un moment perds rodada i perds el campionat, per tant has de retirar de l’equip a aquells que no cobreixin les teves expectatives.

Si pogués tendria dos equips però pel nombre de coloms que tenc només puc tenir un equip i un banquillo, activat, per substitucions dels que no rendeixen al màxim.

T’agrada aquest sistema de 5 coloms per cursa als regionals i nacionals?

És clar que sí, considero que aquest sistema ens iguala en possibilitats i que els que tenen pocs coloms hi poden prendre part amb possibilitats de fer algunes coses i quedar ben classificats.

Per mi la federació ens tendria que protegir els columbòfils que heu fan bé i hi dediquen molt de tens i diners i evitar per totes que els coloms d’aquestes curses, Regionals i Nacionals, es vessin d’alguna manera supeditats als altres.

Tendria que esser independent Regional i Nacionals del Grup. Soc partidari de respectar el dia d’engabiar, sempre que sigui possible, el que no pot esser és està retardant l’engabiada esperant una situació optima. Amollar els coloms quan cal o bé esperar al punt d’amollada que demà sigui millor, però hi han d’esser.

El millor exemple el tenim aquesta temporada on els columbòfils d’Eivissa han obtingut millors percentatges sobre nosaltres pel mero fet d’esser al lloc quan calia i els seus coloms varen tenir temps de descansar i recuperar forces per la següent curses mentre que els nostres acabaven d’arribar i ja havien de tornat a la gàbia.

Hi ha que protegir els que treballen els campionats Regionals i Nacionals sempre tenint en compte que els coloms són els coloms i si un any no las tienes en condiciones optimas, no pots optar a bons resultats. Has de tenir cura del menjar, dels tractaments, de les vacunes i de la neteja perquè la salut en aquest esport és una de les coses més importants. I la gent que fa tot això hi ha que protegir-la.

Ara sóc partidari d’engabiar el dia que està signat al calendari, sinó hi ha força major ben clara, i també amollar el dia que toca o posposar l’amollada, però ja essent al lloc. Amb la finalitat que els coloms millors puguir anar a totes les curses amb temps suficient de descans.

Què ens pots dir del menjar i complements?

Referent a aquest tema hi ha que dir que compro mescles comercials, però sempre cercant la millor qualitat, la que més me satisfà que en ocasions no és la més cara. Referent a complement: les aportacions de crit, sal, vitamines i minerals són indispensables per mantenir una bona salut de la colònia.

I, crec en les vacunes i les utilitzo anualment. Els medicament quan es necessari.

I tot això, perquè crec que la salut és el més important i que és la primera eina en utilitzar per anar seleccionant totes les aus de la colònia. Un animal que comença a tenir mancances de salut cal eliminar-lo per evitar mals majors.

Si heu fas bé i cuides la salut de les aus aquestes t’ho agraeixen i tens resultats gratificants.

Quan comença, per a tu la temporada columbòfila?

Comença quan acaba l’anterior. Hi ha que estar els 365 dies observant, treballant, plantejant, seleccionant els coloms de forma continuada.

Quan comencen a volar els colomins cal observar-los per anar retirant aquells que no tenen un desenvolupament i un comportament adequat. Aquí tinc el problema de la línia elèctrica i algun colomí i fer i no me cal més remei que retirar-lo. També ve el falcó i, també, selecciona.

La Temporada comença amb els entrenaments sobre el colomer i desprès, quan saben i coneixen bé l’entorn és el moment en que començo a dur-los fora perquè prenguin a tornar al colomer, i no tots ho fan. És en el mes d’octubre quan començo a allunyar-me del colomer, uns de les raons és que el falcó al estar fent la muda no pega tant.

Els primers entrenaments són des de molt a prop i la distància es va allargant a mesura que passa el temps. Soc de l’entrenament amb el Club, després d’haver fet entrenaments individuals i ja haver duit a terme una primera selecció per a la gàbia, d’aquesta manera els coloms aprenen a desfer-se de l’esbart en el qual han començat l’entreno, i això fa una altre selecció. Però segueixo entrenant individualment, dues o tres vegades va la setmana i fins i tot en temporada de curses.

Aquest any, al principi de la temporada el meus coloms no es posaven en forma i per aconseguir- ho varen anar, gracies al meu fil que treballa a la radio Calvià, a Santa Ponça. La clau és fer molta feina.

Què opines del campionat d’hivern?

No en soc massa partidari però hi prenc part. Utilitzo el campionat d’Hivern per seleccionar els colomins que a continuació prendran part amb les curses Regionals i Nacional de la Temporada. Això me permet agafar una idea sobre quins coloms podré emprar per anar completant l’equip de designats. També me serveix per provar els colomins de les noves colles i començar a veure el seu rendiment.

Com fas la “Cria”?

Aquest any he començat més prest per poder haver completat el nombre de colomins a finals de juny o tot lo més a principis de Juliol, heu faig per les altes temperatures i per la salut. Tenc unes quinze parelles a la reproducció, 99% totes de les línies d’Antoni i fins hi tot algunes provades a casa seva que són de molta qualitat i que la majoria no han viatjat, més algunes del colomer de vol, això depèn de l’any, sol emprar els millor coloms que hi han restat i les deixo fer un niu. Hi ha que dir que jo no selecciono coloms per introduir a la cria, aquests me venen de can Toni (soc una franquícia), el que faig són coloms per volar. La selecció, la feina, l’ha fet un altre, en Toni.

És important seleccionar la cria, això heu miro molt i Antoni, més. Als reproductors lis dono tres anys de garantia i si els tres anys no han complit les expectatives les faig fora.

I, sobre la cria, dur una selecció rigorosa, és una de les claus, colom que neix amb un defecte, que els veus més magre, amb un retard en els desenvolupament, dèbil de salut, … només cal un camí retirar-lo del vol abans que el falco o la gàbia ho fassin.

Les colles no les avaluo fins al final de temporada, per a mi tots els colomins són iguals i lis demano les mateixes prestacions i no vull que les colles en condicionin.

Quedaran alguns colomins sense viatjar fruit de colles molt selectes i desprès d’haver passat una rigorosa selecció. Soc partidari de coloms sense viatjar, sense desgastar, per introduir a la cria.

Parlem de la selecció.

És la clau, ser molt rigorós a l’hora de permetre que un colom passi a conformar part de les parelles de cria o formar part de l’equip de vol. És aquesta la clau.

Si es vol tenir possibilitats de guanyar un campionat columbòfil hi ha que seleccionar del bo el millor el més prest possible i no deixar que heu fas-hi la gàbia o el falcó sobre les aus que a tu no et agraden.

També hi ha que retirar coloms de l’equip de vol que no han complit les expectatives encara que hagin cobert tota la temporada, i substituir-los per coloms punters sorgits de la bandada lliure o que han obtingut bons resultats al campionat d’hivern.

El que vull són coloms segurs i ràpids i amb els únic que puc tenir un poc de ma esquerra és amb els colomins, si arriben tard o fins hi tot fora de control lis dono una altre oportunitat, però amb els coloms viatjats hi ha que ser molt exigent.

En les curses d’Eivissa vaig saltejant els coloms viatjats i hi mesclo coloms joves. Moltes vegades a les primeres Eivissa es perd uns o uns coloms que la passada temporada han tingut uns bons resultats.

Quan comença la temporada de curses des de la península jo vaig al màxim, no me guardo res, perquè vull guanyar l’absolut i això implica demanar el màxim als coloms que a més de ser segurs han d’esser punters. I amb el meu pla no espero guanyar cap prestigi de dos o tres anys. Amb els coloms que tenc fè és amb els coloms viatjats però sempre mirant els colomins que poden oplir els buits.

Pensau que quan començo heu faig amb uns 80 coloms inscrits en el Pla de Curses. I d’aquests al final en restaran una dotzena o dotzena i mitja. Les intento treure tot el rendiment que puc i la clau està en la selecció.

Què canviaries?

Més que canviar “mantenir” separades les curses del Regional i Nacional de les Curses del Club Grup Mallorca, presentar un Pla de Curses i unes normes per quatre anys. I estar convençut del que fas.

A jo me pareixeria bé ampliar els regionals amb dues curses més: una de velocitat i l’altre de mig fons.Els Grans Fons i les Llargues Distàncies que siguin especials.

El que hi ha que potenciar són les curses setmanals de velocitat, mig fons i fons on la majoria de colomers cronometren dintre del temps marcant i aquestes curses et permeten disfrutar de la columbofília i de la família.

No hi ha que cercar culpables del mal resultat d’una temporada sense haver fet una autocrítica en primer lloc. “He fet tot el que calia per obtenir uns bons resultats?” aquesta és la primera resposta que hem de cercar per poder millorar. I a partir d’aquí dur un llibre de ruta i no canviar el sistema en el que creus.

Jo tenc els coloms per passar gust i heu vull fer cada setmana. Jo vull cobrir les curses Regionals i Nacionals amb el desig de guanyar

Gràcies per les teves paraules i pel teu temps. Joan Jaume