Es Pil·larí a 24 de Juliol de 2025 predi de Son Sunyer.

  Aquest temps d’estiu convida a donar voltes i fer un tomb pels colomers d’amics i coneguts. Aquest  dijous de Juliol ens ha tocat anar a veure un dels colomers amb més renom de l’Illa, quedàrem veuré-nos a ca s’Arrosser en el Pil·larí i espera a que vingués en Torcuato a cercar-nos.

  Arribàrem amb temps i ho aprofitàrem per berenar i fer un cafè mentre esperàvem l’amfitrió parlàrem, com no podia esser d’altre manera de coloms i el món que l’envolta. Sobre les 11:15 arribà em Vílchez, tal com ens havia dit que heu feria, i sense perda temps partirem amb el seu cotxe recte, agafant el Camí de  Muntanya, cap el colomer.   Aquest es troba a un lloc privilegiat, al predi de Son Sunyer, que domina gran part de la badia de Ciutat.

El colomer està dirigit al Sud-est, és un colomer de fusta, fet a Bèlgica, de llarg té uns 18 metres i, calcul uns 2,5 m d’amplada. Està dividit amb set espais tots ells amb vista a l’exterior.

El primer és el lloc on hi ha l’arca del menjar, les eines i estris i altres coses a més d’un colomer petit on es troba a hores d’ara una parella de coloms cendroses (blaus). Tot il·luminat per una finestra..

El segon, té a la finestra, com la resta, un espai adaptat perquè hi surtin els coloms per agafar vistes  i que també s’aprofita per posar-lis un banyera. Aquest espai d’esplai està protegit per una reixa de filferro doble (la grossa per evitar la fuita del coloms i la segona perquè els gorrions i teuladers entrin). És el colomer de les femelles, quan separa els coloms de reproducció, també l’aprofita per tenir-hi els colomins que ell a de dedicar a la reproducció en un futur. Per amplària està dividit amb dos espais separats per uns retxats de fusta que s’obrin i es tanquen i separen el lloc pròpiament dels coloms amb posadors i ninxos del necessari passadís que transcorr al llarg del colomer

Els tres següents són els colomers dedicats als coloms de vol, de competició, segueixen l’estructura abans descrita. Ara estan plens d’aus de totes les edats, les que predominen són els colomins.

Les dues darreres són les dels mascles i les pròpiament de reproducció amb ninxos amples i que poden tenir-hi una parella individualitzada perfectament.

El terra de tot el colomer és un esgrillat de ferro que el manté net i els menjadors es situen en els passadís que recorr tot el colomer.

En el moment de les curses i durant tot l’any els coloms entren pel damunt.

Però parlem de coloms i de columbòfil, que en això hem vingut:

Quan vares començar a aficionar-te als coloms?

Heu vaig fer de ben prest, vaig començar amb un colomer, no massa gros al pati de Ca s’Arrosser, amb coloms per menjar el sogre que veia que m’agradaven aquells animals va parlar de la meva afició amb l’amo Antoni Jaume, a de sa Gruta, a l’hipòdrom de Son Pardo, on ells compartien afició pels cavalls de trot dels que sabien “un rato llarg”. L’amo en Toni li digué que me dugués a casa seva i voria els seus coloms. I com aquell que diu, sense anar-ho a cercar, en vaig trobar amb uns vintena llarga de colomins i sense soci de la Cultural, era l’any 1979.

D’on venien aquells coloms?

L’amo Antoni tenia un grapat de reproductorsla majoria dels quals eren del colomer de l’amo en Joan Gelabert Fiol, a de Santa Ponça, aquest treballava amb don Joan Nigorra, a les hores gran accionista del Banc de Crèdit Balear,  i tenia bons contactes i anava duen coloms de fora per millorar les races de l’Illa.

I els teus?

Encara surt d’això, d’aquella primera vintena de colomins més els que en va anar donant al llarg dels anys. He fet poques introduccions de coloms sempre cercant coloms que s’assemblassin els meus i moltes vegades he recorregut a la consanguinitat (botant un escaló), per mantenir la línia. El que si faix és reintroduir fills i fins hi tot nets de coloms que han sortit de casa per viatjar o per esser reproductors a un altre colomer quan aquests han demostrat la seva vàlua.

I mentre parlam de tot això no deixam de tenir coloms en les mans i d’escoltar les proeses que aquests o els seus fills han fet. No es pot negar que el nostre amfitrió és un amant dels coloms de Gran Fons i fins i tot de les llagues distàncies. Surten a la conversa llocs dels que coneixem la dificultat que amaguen, llocs que es trobem a  més de 700 quilòmetres de distància i amb els darrers 250 quilòmetres sobre les mar i amb un grapat de falcons que atalaien el seu retorn, Cabeza del Buey, Castuera, Madrid, Còrdova, Sevilla, Almeria, Puebla de Cazalla, Marbella,  Ayamonte, El Granado.

Tenir els seus coloms a la mà és tenir una línia de coloms molt, molt, semblant on l’única variació es el color de les plomes. cendrosos, rodats, escopinyats, brostejats, alguns d’ells amb plomes banques a les ales, i uns quants barrioles.

Tenc coloms de Bernat Bonet, Llorenç Tomàs, Julià Monserrat, …. però la majoria de coloms que entren a la reproducció de fora duen un alt percentatge de casa meva.

Quines són les característiques dels teus coloms?

I la pregunta la feim tinguen un colom cendrós que tira d’esquena i del que ens criden l’atenció moltes dels seus trets.   Són coloms de talla mitjana grossa ( en Pep Toni no pot evitar dir “les femelles semblarien mascles al meu colomer” i li recorden els coloms que tenia el seu padrí en els anys 60 i 70 del segle passat) però amb una molt bona relació volum/pes; quan les agafes sembla que han d’esser més feixucs del que són i quedes sorprès gratament. Les plomes son suaus i et deixen la mà amb pols blanca. L’ala és ample i les quatre darrers plomes s’obren per tenir una bona ventilació. Són coloms amb nirvi però contingut.

Seguidament tenim altres coloms amb les mans, però tots ells reuneixen les mateixes característiques.

Com prepares els coloms per poder dur a terme aquestes proeses ?

És una feina de tot l’any. En primer lloc la salut, hi ha que cuidar-los i prevenir malalties i infeccions, l’educació i l’entrenament i poca cosa més. En les llargues distàncies en 80% depèn del colom i la resta és del columbòfil.

 A mi el que m’agrada és viatjar amb coloms fets de dos o tres anys per aquestes distàncies, fent referència al Gran Fons.

 De colomins les entreno molt dintre de l’Illa, En moltes amollades curtes primer molt pròximes al colomer i després allargant-les a mesure que els coloms van adquirint la “forma”. Com a Yearlings viatgen a Eivissa i a alguna velocitat des de les costes peninsulars, en pocs casos i de forma excepcional uns pocs faran un fons, Baza. Molt restaran al colomer amb una o dues Eivissa.

 A partir del segon any i depenent de com es trobi, viatjaran al  natural, faran una velocitat o un mig-fons i un fons i si estan en plena “forma” i amb una postura de niu bona, amb ous de 15 a 17 dies, seran duits a una de les curses de Gran Fons o llarga Distància, desitjant que la “sort” les acompanyi.

 I durant tot aquest temps hi ha que donar molt bon menjar als coloms, no només en el moment de la competició si no que durant tot l’any.

 I parlam de com ha anat aquesta temporada, com li han respost els seus coloms, com ho té pel proper any en compte de coloms adults. I sentim les mateixes respostes que hem tingut a altres colomers.

 Hi ha que dir que no ens hem anat amb les mans buides cascun de nosaltres ha sortit amb dos colomins.

 Gràcies per tot, Torcuato.     

 Joan Jaume