El títol d’aquest article pot sorprendre, resultar estrany, i a la vegada moure la curiositat. Alguns haureu sentit parlar de l’esdeveniment climàtic de El Niño, i altres no els sonarà de res. Per això, començarem explicant breument que es El Niño, y La Niña. 

El Niño o ENSO (El Niño Southern Oscillation) es un patró climàtic que succeeix a l’oceà Pacífic equatorial, i té influència en el clima arreu del món. Consisteix, bàsicament, en que les aigües càlides del Pacífic normalment estan confinades al Pacífic occidental a causa dels vents que bufen de est a oest (alisis), que empenyen les aigües càlides cap a Indonèsia i Austràlia. Quan succeeix El Niño, els vents es debiliten, deixant d’empènyer les aigües càlides cap a l’oest, el que provoca que la temperatura de les aigües del Pacífic Oriental (costes sud-americanes) s’encalenteixin més del normal. Els motius del debilitament dels vent alisis, no es conegut pels científics. La periodicitat del fenomen, es variable, tant en intensitat com durada, i es sol produir durant els mesos de d’hivern i primavera, tot i que es pot allargar durant tot l’any.

Pel que fa a la Niña, es el fenomen completament invers, els vents alisis agafen una intensitat superior a l’habitual, provocant una major acumulació d’aigua càlida al Pacífic occidental, el que es tradueix en aigua encara més càlida a la part occidental, i més freda que la mitjana a la part oriental (costes sud-americanes).

Això fa que canviï la circulació atmosfèrica a nivell mundial, i per tant té efectes arreu del planeta. Els majors efectes, evidentment, son a la zona del pacífic, provocant durant El Niño, pluges més freqüents i intenses a la costa pacífica del continent americà, i sequeres al sud d’Àsia i Austràlia. I durant els períodes de Niña, els efectes son inversos, amb grans sequeres a la costa pacífica del continent americà, i pluges més intenses, torrencials moltes vegades a la zona asiàtica i australiana.

A la resta del planeta, els efectes dels fenòmens de El Niño i La Niña son molt diversos i variats, més intensos o menys, en funció de la zona del planeta. El cas que ens afecta a nosaltres, el mediterrani occidental, també es veu afectat, normalment amb més precipitacions a l’hivern i primavera baix els efectes de El Niño, i menys precipitacions, per tant, anys més secs, baix l’efecte de La Niña.

Aquest fet, es produeix, perquè els efectes de El Niño, normalment produeixen un debilitament de l’anticicló de les Açores, el que fa que s’activi la circulació de les borrasques atlàntiques cap a la península ibèrica. En canvi, durant La Niña, es reforça l’anticicló de les Açores, impedint el pas de les borrasques, que es desplacen més al nord.

I, en que afecta això a la temporada de concursos a les Illes Balears? Doncs en que, quan hi ha circulació de borrasques atlàntiques, els vents predominants son de component oest (ponent / llebeig), per tant favorables als nostres coloms, i en canvi, quan es reforça l’anticicló de les Açores, la situació predominant es de vents de component sud i est (migjorns, xalocs i llevants), poc favorables per les nostres carreres.

Per tant, els anys que hi ha El Niño, tenim una temporada de concursos més favorable, amb moltes carreres amb vent a favor, com va ser, per exemple, la temporada 2024, any de Niño. I, en canvi, els anys de Niña, son anys menys favorables per les carreres de coloms, al tenir predominança de vents que donen lloc a carreres més dures, com ha estat el cas de la temporada 2025, que per tots es recordada com una temporada molt difícil, amb pocs dies favorables per les amollades de coloms, que donaren com a resultat més pèrdues de les habituals.  

Fent l’exercici de mirar els anys que hi ha hagut El Niño i els anys que hi ha hagut La Niña al llarg dels darrers 60 – 70 anys, podem veure que hi ha una correlació entre els resultats de les carreres dels diferents anys i l’efecte d’un o altre fenomen.

Es pot veure com els anys 60, 70 i 80, que foren anys de grans èxits columbòfils, encara recordats i rememorats per molts, foren anys de predominança de El Niño. En canvi, dels anys 90 cap aquí, cada vegada hi ha hagut més predominança de La Niña, el que es va anar traduint amb temporades més complicades. Aquest fet, de passar a tenir més anys de El Niño a tenir predominança de La Niña, possiblement es produït pel l’encalentiment global, a causa del Canvi Climàtic, tot i que sobre aquest fet encara no hi ha prou estudis.

En els darrers 20 anys, podem fer una anàlisi més acurat, al tenir els resultats de les diferents temporades més a mà. Es pot veure clarament, que les temporades amb millors resultats, coincideixen clarament amb anys de influència de El Niño, i en canvi, els anys més complicats, foren clarament de influència de La Niña. En aquest aspecte, podem veure com la temporada 2024, ha estat un any on El Niño ha estat molt intens, així com ho varen ser els anys 2018 i 2019 (temporades recordades per moltes carreres amb vent favorable) o els anys 2013-2016, també anys amb molts bons resultats. En canvi, entre els anys 2020 i 2023, anys baix l’efecte de La Niña, tots recordam la dificultat de les temporades, on les recepcions de coloms varen baixar de forma considerable, així com la passada temporada, la 2025, que també va ser molt complicada, amb pocs dies favorables, que es va traduir en moltes pèrdues de coloms.  

De cara al futur, la previsió que hi ha es que per l’any 2026, tornarà a ser any de El Niño, i si es compleixen les previsions, serà un any amb molts dies de vents favorables per les carreres, durant els mesos de febrer i març sobretot, i per tant, la temporada 2026, previsiblement, serà més fàcil de gestionar que la temporada 2025, i els resultats haurien de ser molt millors.

Com a conclusió, vist la correlació que hi ha entre aquests fenòmens de El Niño i La Niña, i la nostra temporada de concursos, i que hi ha previsions anuals de si l’any següent serà any de Niño o Niña (o any neutral, que també n’hi ha), de cara a la planificació de les temporades, s’hauria de tenir en compte aquest fet, per continuar fent avançar la columbofília de les Illes Balears.

Miquel Àngel Veny Mestre
Geògraf