S’Escrivania (Porreres)

Avui, tenim el gust de parlar amb Miquel Àngel Veny Mestre, a un lloc emblemàtic del poble de Porreres, s’Escrivania, degustat uns pa amb oli ben gustosos. Si no hi heu estat anau-hi passareu gust, bona cuina i bon ambient.

En Miquel Àngel va néixer a Porreres l’any 1981, i des del 1994 viatja coloms, ja fa més de trenta-dos anys, sense haver deixat cap temporada columbòfila. Actualment, viatge fent Tàndem amb la seva dona, Na Vero. Ès president del Club Columbòfil de Porreres des del 2014, i ha ocupat diferents càrrecs al món de la Columbofilia, com President de la Federació Balear de Columbófilia entre 2008 i 2010, Vice-president de la Real Federación Colombófila Española entre 2012 i 2016 i entre 2021 i 2025, i vocal de la Junta Directiva de la Federació Colombófila Internacional entre 2015 i 2017.

Ha aconseguit molts de premis de caire internacional, nacional, regional i local que li donen un lloc d’importància dintre de la columbofília illenca. Entre tants èxits, es difícil fer-ne un resum, però podem destacar el Campionat d’Europa del 2020, Campió AILAC el 2022, Campió Ibèric el 2016 i 15 vegades Campió d’Espanya, destacant la Copa del Rei de l’any 2022.

Però té clar que no només vol millorar la columbofília que practica sinó que també vol que és millori a nivell d’Illes i que com a tals estiguem presents al món columbòfil.

  Com entrares a aquest món?

Soc fill i nebot de columbòfils, el pare i l’oncle anaven de coloms quan jo era un infant. He vist coloms i he sentit parlar de coloms i viatges des de la meva infantesa, i uns dels primers records  que tenc és anar a engabiar amb el pare al Club, que estava ubicat a un lloc diferent a l’actual. 

   I quan començares per compte teva?

Ho vaig fer a la temporada 1994 per interès propi, el pare i l’oncle me donaren coloms i m’ensenyaren les quatre coses més importants, a partir d’aquí vaig començar el meu camí. Dos anys després, 1996, vaig guanyar el campionat absolut a Porreres.

A partit d’aquí he aconseguit 9 Campionat Absoluts de Porreres, varis premis als campionats insulars i regionals, i nombrosos premis a carreres de Velocitats, Fons i Gran Fons.

Però el que me ha definit com esportista és ser una persona inquieta, el tractar amb molts d’altres columbòfils, no només dintre de les Illes, sinó a fora, a la Península (Espanya i Portugal) i a Europa. He aprés molt anat a les exposicions, certàmens, xarrades … dintre d’Europa i a vares Olimpíades. He pogut veure altres caires de la Columbofília i ha estat una escola per jo el contacte, les visites i les xerrades amb altres columbòfils de fora de l’Illa i que tenen unes altres perspectives. Crec que tots, haurien de sortir a fer un volt fora aprofitant les exposicions i les xerrades columbòfiles que es fan. Es tendria una perspectiva diferent i molt enriquidora.

  Referent als Campionats Nacionals, que ens podries dir?

Són la meva prioritat, en primer lloc en marc els campionats Nacionals seguits dels Regionals, Insulars i Socials.

Això no vol dir que resti importància als campionats socials i insulars, o al Gran Fons i a la Llarga Distància o la Distància Extrema con és Sagres. Senzillament no són la meva prioritat. Prenc part en aquestes curses, a aquesta modalitat, però no prepar específicament els meus coloms per aquestes grans distàncies, les preparo per distàncies entre 300 i 700 quilòmetres. Tot i això, respect a tots aquells que prioritzen el Gran Fons i la Llarga Distància per damunt la resta, i pens que aquestes carreres son molt importants i necessàries al nostre calendari.

Respecte als Campionats d’Espanya, al llarg dels anys, però sobretot als darrers 10 anys, he aconseguit guanyar 15 Campionats d’Espanya i un total de 43 pòdiums (dins els 3 primers), sense comptar el 2026, que encara està en curs; entre ells una Copa del Rei, l’any 2022 i un 3er dintre de la mateixa modalitat el 2024. També, ja a nivell internacional, he pogut celebrar un 1er del Campionat d’Europa, l’any 2020, i un 1er As Colom del Torneig AILAC a Mira, Portugal, l’any 2022. Un Colom Olímpic 2020 i un 1er Ibèric l’any 2016.

A què atribueixes aquests resultats?

Sense dubtes a tenir uns objectius clars a curt, i a llarg termini, al mètode emprats i, sobre tot, la constància, sense deixar de banda que s’ha de tenir un poquet de sort. Hi ha que esser constant, no és feina d’una sola temporada, son anys de treball, perfeccionament i preparació. Per exemple, els prestigis es guanyen quan es fa fer feina al colom dos o tres anys seguits competint dintre de les mateixes distàncies. Gràcies a aquesta constància, per exemple, i a algun coloms extraordinaris, he pogut guanyar varis prestigis de dos i tres anys de caràcter nacional.

Podries explicar com es fa?

A principi de temporada es tria un equip de cinc coloms, que per les seves característiques fenotípiques, genotípiques i pel resultats obtinguts als entrenaments i a les curses des de l’illa d’Eivissa, pens que poden rendir bé a les distàncies que pretenc disputar, tant siguin velocitats / mig fons, com fons. A partir d’aquí comença la feina d’una, dues o tres temporades esperant aconseguir els objectius fitxats.

Els coloms prendran part al mateix tipus de curses, uns concursaran al campionat de velocitat i mig fons, i altres al fons. Al principi són cinc els coloms que comencen però són manco els que acaben. Durant la temporada hi ha tres curses de velocitat nacionals, i dues de mig fons en les quals els coloms hi seran engabiats, les cinc curses. No tots tenen les condicions per fer-les, i l’any següent repetim la jugada amb els mateixos coloms, i a l’equip es substitueixen les baixes que s’han produït. I a l’any següent es reparteix la jugada. És una tasca dura pel colom.

Això és constància i disciplina, el que possibilita el que un es mantengui al pòdium. Guanyar un any, dos és relativament senzill, mantenir-se durant anys és el difícil. Hi ha anys bons i anys dolents, però una feina ben feta amb uns objectius clars, a mig i llarg termini, et permet superar-ho. L’any passat no fou, per mi, un bon any, però així i tot, vaig aconseguir tres campionats nacionals i un subcampionat.

Pens que dintre del nostre món, la constància es la gran assignatura pendent.

Pel que fa als prestigis, s’ha de dir que el fet que un o varis coloms fassin de 12 a 15 penínsules en dos o tres anys no és gens fàcil, encara que siguin de velocitat o mig fons. 

Creus que un columbòfil necessita saber el reglament per poder guanyar?

Rotundament no, no es necessita conèixer tot el reglament de cadascuna de les competicions per tenir uns bons resultats però si ha de saber les normes que regeixen en cadascun dels campionats de nivell nacional o regional. S’ha de saber que aquest any al Campionat de la Copa del Rei hi entren 3 curses de velocitat (300 quilòmetres. Carrasqueta en el nostre cas) 3 de Yearlings (Carrasqueta), dues de Mig-Fons (Sant Vicenç del Raspeig) i dues de Fons (Baza). A totes elles es designen cinc coloms i puntuen el tres primer cronometrats. Hi ha Campionat Nacional de Velocitat , les tres curses de velocitat (Carrasqueta, cinc designats dels quals puntuen el tres primers) i el Campionat de Yearlings, tres curses de velocitat (Carrasqueta, tots han d’esser coloms de l’any anterior,  cinc designats dels quals puntuen el tres primers).  Campionat Nacional de Mig-Fons a dues curses (Sant Vicenç del Raspeig, cinc designats dels quals puntuen el tres primers) i Campionat de Fons a dues curses (Baza,  tres designats dels quals puntuen els tres). Al Regional es fa un campionat de Velocitat (dues carreres), un de Mig-Fons ( dues carreres) i un de Fons i Gran Fons ( amb una carrera de cada).

    Crec que són els directius de cadascun dels Clubs els que han de conèixer el reglament, per tal de organitzar i gestionar les tasques d’engabiada i obertura de rellotges, i els que han d’informar als seus socis de les modalitats, dels tipus de campionats,… I aquest fet permet que el club, en el meu cas CC Porreres, estigui present, i tengui bones actuacions a cadascuna de les modalitat i dels distints campionats.

    Ara tot depèn dels objectius que cadascun de nosaltres es marca, sense menysprear els objectius que s’han marcat els altres. A les illes hi ha una preferència pel Gran Fons i La Llarga Distància i, ara, per la Distància Extrema (+ 1000) i són molts els que lluiten per aconseguir un o uns coloms marcats però són pocs els que heu aconsegueixen això no lleva que n’hi hagi altres que primin altres modalitats de curses i campionats. Són les prioritats que cadascun és marca el que ha de determinar els seus objectius dintre de la Columbofília, i mereix tot el nostre respecte.

Ara podríem parlar un poc de les Olimpíades?

  Són el més important i el que et dona major prestigi, sense cap dubte, a nivell Nacional i Internacional. Si parlam amb columbòfils de fora veurem la importància que li donen a tenir un colom olímpic, i no diguem fer un pòdium olímpic.

  Polònia, que és el país que té més columbòfils per habitant (són uns 46.000), ha enfocat tots els seus campionats a tenir coloms que puguin anar a les olimpíades columbòfiles i aconsegueix uns bons resultats. A Espanya els Clubs de la Comunitat Autònoma de Madrid també estan lluitat en aquesta direcció. I ha aconseguit coloms olímpic i fer un bon paper a les darreres olimpíades. Els seus plans de vol es centren a les curses de menys de 600 quilòmetres i en dur-hi molts de coloms, deixant de banda el Gran Fons i les curses Marítimes, de les quals cada vegada es fan menys.

   El que està clar, es que si volem un reconeixent a escala internacional de la nostra Comunitat hem d’anar amb aquesta direcció, dur coloms a les olimpíades.

Això és possible? I clar que sí, si es fa una planificació a llarg termini. Dos, tres anys creant campionats on es primi el colom que pot dur a terme 6 o7 curses amb una temporades aconseguint una bona qualificació. No és gens fàcil però amb una bona planificació es pot aconseguir.

   També si es vol un reconeixement nacional i internacional no podem conformar-nos en lluitar a casa. Hem de prendre part als diferents campionats internacionals que es fan i a la vegada donar a conèixer per mitjà de les xarxes i de la premsa especialitzada els nostres èxits.  

   Això no vol dir per res deixar de banda el que es fa actualment, però tot es pot compaginar. 

   Les olimpíades són un gran mostrador que ens posa davant la columbofília internacional i que no només dona un reconeixement al columbòfil que hi pren part sinó també al seu Club i a la regió. No Només es el prestigi del que guanya, si no el de tots.   

Ara podríem parlar un poc de la preparació dels coloms que han de prendre part als campionats?

   A llarg de la meva pràctica d’aquest esport i de moltes, moltes, xerrades sobre aquest tema vos diré que hi ha tantes maneres de preparar els coloms per a les curses com a columbòfils “Cada maestrillo con su librillo”. I encara que algunes poden semblar contradictòries, poden dur a l’èxit. (El Barça juga a l’atac i l’Atlètic de Madrid juga a defensar, i tot dos tenen èxit i reconeixement nacional i internacional, són dues maneres de fer futbol i això mateix passa a la columbofília, 2 estils contradictoris poden dur a l’èxit).

   Per a mi la preparació dels coloms té molt que veure amb els objectius i les prioritats que t’has marcat. I aquests objectius i prioritat amb els medis, instal·lacions i el temps que disposes. No hem de voler fer-ho igual que aquell o aquell altre, hem de cercar el mètode, que ens doni bons resultats, i a la vegada s’adapti a nosaltres, al nostre temps, condicions, vida en general,tenint present quin és el nostre objectiu.

   El que importa és que una vegada pensat el mètode que nosaltres volem implementar per  aconseguir els nostres objectius ens cal esser constants i mantenir un ordre i una disciplina al colomer. I, evidentment, un dels punts més importants és la salut de les aus, i aquí entren mesures preventives, vacunes, control d’excrements, paràsits,….; També la preparació física del colomer amb vols controlats i fora amb entrenaments i potenciar la tornada mitjançant la motivació, es molt important, i s’ha de tenir molta cura d’ella.

Com viatges?

     Actualment viatjo en separació de sexes, mascles i femelles separats però no tot els temps. Els separo a les primeres velocitats després d’haver estat plegats des del final de la temporada anterior. N’hi ha que les separen al final de la temporada, i hi estant en les èpoques de muda, repòs i velocitats i les ajunten pel Fons i el Gran Fons, doncs jo ho faig al revés, estan junts tot l’any, menys durant l’època de competició.

    Jo heu faig de la manera que he dit i, més o menys estant un mes i mig o 2 mesos separats, des de les curses de velocitat al final de la temporada de curses. Aquest sistema és el que m’ha anat millor per obtenir els objectius que me marc. I no només he aconseguit bones marques amb la velocitat, mig-fons i fons sinó que també, amb separació de sexes, en el gran fons. L’any passat, el 2025, de nou coloms engabiats al Gran Fons en vaig marcar 6. Tot i això, crec que aquest mètode, la separació per sexes, no és el millor mètode per el Gran Fons i la Llarga Distància, si bé, jo he marcat de Cheles (en el dia), Ayamonte i el Granado amb premi a nivell de club.

Què ens pots dir de l’alimentació?

   El meu pare i l’oncle me varen ensenyar com a fer les primeres mescles pels coloms. Avui aquestes no tenen res a veure amb les del principi, ja que les anat perfeccionant.

  Jugo amb sis grans: blat, ordi, blat de moro, favó, xixeros i cardí. Depenent de l’època i del moment augment o disminueixo les proporcions de cadascun d’ells. Prepar la mescla diàriament pesant els diferents tipus de grà. No modifico les proporcions setmanalment, cada dia dono la mateixa mescla i amb la mateixa proporció independentment de si acaben d’arribar d’una cursa o bé han de partir cap a una altra. Si que modific la mescla en funció del moment de l’any: muda, repòs, cursos,…

  Però al que sí hi don importància, és que els grans siguin de quilòmetre cero i de l’anyada de la darrera temporada agrícola. Per això, les compro directament al productor, al pagès de confiança. Hi ha que dir que el cardí i les pipes, que només dono a la muda, no les trob aquí i les compro a un distribuidor.

   Per mi el més important és que el gra no hagi estat temps emmagatzemat i que no li hagin posat productes químics per a la seva conservació.  Crec que el gra emmagatzemat, temps i temps, que abans de fer una mescla comercial és netejat amb olis, no té les mateixes propietats alimentaris que aquell acabat de collir. En Barrallo a una de les seves xarles, fa anys, a Binissalem, ja va parlar d’aquest tema i deia que hi havia que tenir molt present aquest fet respecte dels grans, “el temps entre la collida i l’utilització”, el temps d’emmagatzemament, l’absorció de productes químic amb la finalitat de millorar la seva conservació i el lloc on es guardava, per tal poder aportar la millor l’alimentació de les nostres aus.

Amb això no vull menysprear les mescles comercials però jo valoro el gra “Quilòmetre Zero” en front a grans collits a altres zones, països, i que ens arriben al marcat després d’anys de la seva collida.

   Vull incidir sobre les mescles comercials, reconeixent que són bones, sinó no es vendrien, però aquestes, moltes vegades estan pensades i equilibrades per coloms que volen amb un clima diferent al nostre, amb altres maneres de viatjar i altres mesos de l’any en que es fan les curses.

   Pesem a parlar de complements.

   Com he dit abans el millor complement per mi és donar una menjar de qualitat, feta amb gra de proximitat, de “Quilòmetre Zero”, de l’anyada, equilibrada ,pensant amb les necessitats de les nostres aus, el clima que les envolta, els mesos de l’any i l’esforç que han de fer.

    Si parlam de complement s’ha que dir que és més important prevenir que curar, i tenir present que una bona temporada columbòfila comença quan acaba l’anterior. “És en els mesos d’estiu que es guanyen els campionats” aquesta dita, que s’escoltava més abans que ara és certa, s’ha de tenir cura dels coloms durant tot l’any i no només a la temporada de curses.

     No faig tractaments amb antibiòtics perquè aquests són per curar i no per prevenir. Les utilitzo quan fa falta, però no com a mesura preventiva.

      Crec amb les vacunes, i de fet vacuno de Pigota, aquesta encara que difícilment causa la mort del colom el t’impossibilita durant dues o tres setmanes i normalment en la pre-temporada, hora de fer els entrenaments, i en la temporada la qual cosa fa que no puguis comptar amb ells en el moment de les curses. I la vacuna de Newcastle, aquesta a més de ser obligatòria, és una de les eines que tenim per evitar un desastre al nostre colomer.

   També utilitzo probiòtics, protectors hepàtics, després d’haver dut a terme tractaments que hagin pogut afectar la flora intestinal, productes amb la finalitat de millorar la respiració,… tots ells el més natural possible. Tot en la finalitat de prevenir i mantenir la colònia sana. En aquesta línia de productes natural està la casa Röhnfried i altres, que són del meu agrad.

     Referent a la Salmonel·la s’ha que dir que és un bacterià i que, per tant, hi ha que tractar-la com a tal i no amb vacunes. La millor manera és la prevenció: el menjar sense humitats, i els canvi i la desinfecció de l’aigua dels abeuradors diària.

     I una de les coses més importants, és tenir un colomer en condicions, adequat al temps de que disposam per dur a terme la neteja, desinfecció i ventilació que requereix. Per mi les parrilles són molt importants i em permeten disposar de temps per observar els coloms i percebre les sensacions que transmeten.

     Sobre aquest tema un columbòfil de fora de l’Illa me va dir “mientras limpias no miras las palomas” i és una veritat de ses grosses. Quant ets el colomer el que has de fer és observar els coloms, com es comporten dintre i fora del colomer, com responen en el vol d’entrenament sobre el colomer, per percebre sensacions que després ajudaran a confeccionar el llistat per a la propera cursa.

     Avui en totes les competicions i curses que duim a terme el que compte és una bona designació de cinc coloms i aquesta per mi es fa tenint present tres dades: origen, historial i, sobretot, les sensacions que percebs amb les observacions col·lectives i individuals que fas. I això requereix temps, i el temps és escàs, per tant el colomer ha de tenir unes condicions que et facilitin tenir-lo a punt amb molt poc esforç i temps.

I per acabar, que ens dius de quan s’ha de viatjar i per què? 

  D’aquest tema en podríem parlar hores i no es posaríem d’acord o sí, jo et diré el que penso al respecte.

  La temporada columbòfila pot començar abans, juntar el Campionat d’Hivern amb la Temporada no estaria malament i l’allargaria, ens queixam de lo curta que és, i això l’allargaria. Ara a les Illes Balears no es pot viatjar després de la segona mitat del més d’abril per dos motius: el falcó que ha avançat l’època de cria, que és quan necessita més aliments ja que està pujant el o els petits, i les temperatures, que fan que el colom que vola sobre la mar, un medi salí, es deshidrati.

    Gràcies Miquel Àngel per la conversa que hem mantingut i com dius d’aquests temes que aquí hem obert val la pena de parlar-me en més cura un altre dia.