«Salvador Vadell (Porto Cristo, 1962) és de Ca’n Nadal, però molts el coneixen com a Borete. Fa més de quaranta anys que és colomista. Parlam amb aquest restaurador, avui un dels més reputats aficionats a la columbofília de Mallorca. Pura passió.»
De quan ençà ets colomista?
Vaig començar el 1973 amb onze anys.
Molt jovenet. I això com va ser? A ca vostra ja hi havia afició?
No. Al Port hi havia don Ramon Servera, que va passar un dia per davant
ca nostra. Els casrrers encsara no estaven asfaltats. I em diu: “Al·lot,
d’on ets?”. “De Ca’n Nadal”, li vaig respondre”. “I t’agraden els
animals”. “Sí, fotre”, vaig dir jo. “Idò digues a ton pare que avui
t’acompanyi en aquest bar a les nou del vespre”. I així quedàrem. Quan
li vaig dir a mon pare, em va demanar a veure quina putada havia fet,
perquè ja se sap que don Ramon en aquell temps era l’amo del Port… Res,
que ens trobàrem el vespre i don Ramon digué a mon pare: “Tomeu, has de
posar coloms al teu fill”. “Don Ramon, no tenim ni lloc ni doblers”.
“Per això no has de passar pena, Tomeu”. L’endemà dematí ens envià un
picapedrer i ens va posar un colomer petitet al terrat. Cada horabaixa
venia a cercar-me. Ell ja tenia cotxe. Venia a cercar-me, em duia a ca
seva i així em va introduir dins el món dels coloms.
És per don Ramon, idò, que neix aquesta afició tan forta que hi ha pels coloms al Port?
No. Els fundadors varen ser un parell de persones diferents, però el més
emblemàtic va ser l’amo en Bernat Melis. Ells foren els qui crearen els
Club Columbòfil Porto Cristo, que fa devers cinc anys es va fusionar
amb el de Manacor, per poder tenir un club potent, de fet ara hi ha una
vintena llarga de socis. I de fet, hem quedat com a millor club de
Mallorca una bona partida d’anys, perquè tenim molt bons coloms.
Quan comença a volar un colom, en tenir un any?
Als dos mesos ja el pots començar a entrenar.
Com s’entrena un colom?
Els has de posar forts, perquè has de tenir present que entrenes
esportistes d’elitse’ls ha de posar forts, perquè entrenes esportistes
d’elit. Començam amb el vol forçat al colomer. Els feim sortir i els
feim volar, els posam una bandera. Al principi volen vint minuts el
dematí i vint l’horabaixa. Augmentam progressivament fins arribar a dues
hores al dia. Quan ja volen aqust temps, començam a fer els
entrenaments com si fossin carreres. Primer de cinc quilòmetres i així
anam augmentant.
Aquests entrenaments els podeu fer ja amb el club?
Sí. Amb el club a partir de mitjan novembre començam, i fins a mitjan gener.
Com es fa un campió? El tries? La genètica és important?
Comences per la base dels colomers de reproducció. Els columbòfils de
competició feim tres reproduccions a l’any, fet que permet que un colom
pugui ser reproductor fins als quinze anys. Aquí la majoria dels coloms
que hi ha són de la meva línia, tot i que intent fer una o dues
introduccions de sang nova cada any per mirar de millorar. El que està
clar, però, és que el que fa un bon colomer de reproducció és mantenir
una línia pròpia. La meva genètica és aquí, després d’anys i anys de
feina. Enguany, per exemple, només he passat tres coloms de competició a
reproducció.
Quan els passes a reproducció vol dir que ja no serveixen per competir?
I tant que serveixen. N’hi hauria que tornarien boiets per fer-los
competir, però de vegades val més sacrificar un competidor bo a canvi de
tenir genètica. I que consti que hi ha coloms bons que no m’agraden. En
tenc un que fa set anys que competeix. Sempre ha fet bones carreres,
sempre ben fetes, però el seu físic no és dins l’estàndard que m’agrada a
mi.
Què ha de tenir per a tu un colom per a ser bo?
Que sigui molt agradable dins la mà. Els coloms de llarga distància són
uns coloms amb una ploma molt fina, no gaire feixucs, amb una bona ala i
sobretot amb una genètica de molt bona salut.
Quines malalties poden afectar els coloms?
Els cucs, la coccidiosi (que afecta els intestins), la tricomoniasi, que
afecta la boca, poden tenir problemes respiratoris… I per concursar els
has de vacunar de l’adenovirus. Aquestes malalties no sols les tenen
els coloms, te les pot transmetre un gorrió, per exemple.
Com és l’alimentació a un colomer de competició?
Als nostres coloms els donam menjar dos pics cada dia, amb una
alimentació diferent el dematí i l’horabaixa. A més, també és diferent
l’alimentacio de dilluns, dimarts i dimecres de la de dijous. Aquests
dies mengen molta proteïna. Divendres fan un dia de depuració, a partir
d’ordi i vinagre de poma dins l’aigua.
I els caps de setmana?
Els caps de setmana hi ha competició. I tenim una alimentació diferent
per als coloms que vénen de competir i una altra per als que han quedat
al colomer.
I què mengen?
Són preparats a posta, també prenen probiòtics, vitamines… Compram el
menjar a cases especialitzades a Bèlgica. El temps de muda, per exemple,
també prenen un altre tipus d’alimentació.
Hi ha dopatge?
Possiblement n’hi hagi, però per aquí no. A l’estranger, de totes
maneres, on la columbofília és professional, a les carreres importants
van al colom, li lleven una ploma i l’analitzen. Particularment a mi no
em satisfaria. Un colom dopat pot guanyar una carrera, però la seva
genètica no canvia.
Què es pot arribar a pagar per un colom?
Milions! Entre la gent d’aquí, n’hi ha que poden arribar a pagar entre
3.000 i 4.000 euros per un colom. Però jo, si entr un colom nou és per
millorar la genètica. I et diré una cosa. Hem estat tres dies a Alemanya
a una fira mundial de coloms. Vaig gestionar una sèrie de compres i un
senyor em va regalar un colom dels seus. Estic segur que és molt bo, i
el tenc aquí, però li faré fer un parell de cries i mirarem com va.
Pensa que tenim dels millors colors del món, a Mallorca. Els coloms
d’aquí han de volar els darrers 300 quilòmetres damunt aigua. Els que
volen sempre damunt terra, quan estan cansats es poden aturar a menjar i
a beure, i a descansar mitja horeta. Els nostres, o arriben o cauen
dins la mar i es moren.
D’on ve aquesta capacitat fascinant d’orientació?
Hi ha diferents teories. A mi la que m’agrada més és la que parla de la
recepció d’unes ones de la terra per part del colom. Per això els dies
xalocosos volen més baixos, o també volen arran d’aigua quan volen
damunt la mar. Cerquen aquestes ones de la terra.
Teniu un arbre genealògic, un pedigrí, dels coloms? Cada colom està registrat?
Mira, entre avui i demà prepar un cens de tots els meus coloms per
presentar a la Federació regional, tot firmat per un manescal.
A una carrera de 1.000 quilòmetres quin temps pot estar un colom bo?
Els coloms volen a una velocitat aproximada de 70 quilòmetres per hora.
Com a mínim, a una carrera de 1.000 quilòmetres estan tretze hores.
Avui, però, també s’ha posat més de moda la carrera de velocitat. I
també els derbis. Tu pagues una quantitat que oscil·la entre els 100 i
els 1.000 euros per colom, perquè et mantenguin, et cuidin i et facin
concursar l’animal. Si guanya, tens un premi en consonància amb el que
has pagat. Hi ha derbis on es guanya un milió de dòlars. Jo en vaig fer
concursar un al derbi de Rias Baixas, i va fer desè a la carrera de 600
quilòmetres. Aquell colom ja no és meu, perquè se’l queda el derbi, però
n’Ángeles, la meva al·lota, el va voler tornar comprar per
regalar-me’l.