Campió G. Mallorca 2025.
Colomer de Son Jordi:
En aquesta ocasió, dijous dia 31 de Juliol de 2025, hem anat al colomer del nostre company.
El colomer es troba a la carretera de Porreres a Vilafranca de Bonany al camí de Son Jordi, és un camí de carro, asfaltat quasi fins a casa seva.
Qui ens ha sortit a rebre ha estat la seva cuseta amb un bon renou, ens feia sabre que això era casa seva i que nosaltres, en pep Toni i jo, érem els estranys.
Hem deixat el cotxe davant la porta de la seva caseta, petita però ben distribuïda, entrant trobam la sala d’estar i a la vegada menjador, cuina en la següent sala i on també hi trobam el bany. Tot feina de l’amo sobre una construcció més antiga i petita.
Els colomers estan a prop. El primer que trobam son dues tires de conilleres baix d’un porxat que serveixen per tenir-hi unes quantes parelles de coloms individualitzades unes poques són de cria i les altres fan de dides. Després de parlar sobre alguns d’aquests coloms i la feina que han fet hem passat als colomers pròpiament dits.
El primer que hem visitat és el de cria, aquí ja hem començat a veure els coloms que en Pep maneja. El colomer compta amb ninxos amb escudella per a la cria, cadascuna de les parelles disposa de més d’un d’ells. El colomer,a més, te una zona de vol, un volador, de regilla d’autopista i tubs, hi ha un bon grapat de colomins anellats i que encara no han passat al colomer de vol. Al fons, després d’aquest volador, hi ha un altre colomer en coloms, però no hi hem entrat, ens ha dit que són coloms per carn i també parelles que fan de dida.
Seguidament hem donat la volta i ens hem trobat amb tres colomers més: un de fusta, fet de palés d’obra i forrat de trossos de xapes de fusta la majoria conglomerada, aquest colomer té uns esgrillat de ferro i posadors i uns pocs ninxos. El següent és estret i llarguer, a terra hi ha cartons per salvaguardar-lo de la humitat. Finalment, i des de fora hem vist el colomer de vol que està dividit en dos separats per un gran volador per cadascun d’ells. En aquest darrer colomer hem vist els coloms que li resten d’aquest any de curses i que seran els puntals per a la propera temporada.
Hi ha que dir que qui ha estat els seu dissenyador és en Pep que l’ha anat fet amb la finalitat de cobrir les seves necessitats i poder desenvolupar les bones campanyes que està fent en aquestes darreres temporades.
Quan hem acabant de fer el tomb pels colomers ens hem assegut baix la porxada de la caseta i hem seguit parlant de coloms i curses de gran fons asseguts i baguet uns refrescos.
On començares a tenir coloms missatgers?
Fou a Santanyí que és el lloc on vaig néixer però quan en vaig casar vaig venir a viure a Porreres i és en el Club d’aquesta encontrada on fa anys que estic viatjant.
En un principi volíem un tros més apropat al poble finalment comprarem tres trossos i vàrem juntar amb aquest.
Abans tenia coloms de tot tipus i races al igual que de gallines i ànecs, prenia part a concursos d’aquestes aus per tot el territori d’Espanya però poc a poc me vaig anar decantant pels coloms missatgers i des de fa uns anys són les meves curolles.
Quines són les curses que més t’atreuen?
Les curses que més m’agraden són les del gran fons i la llarga distància. Les altres per mi són curses de preparació per poder dur a terme aquesta tasca. Xeles, Puebla de Cazalla, Màlaga, Córdova, Marbella, Ayamonte, El Granado i aquest any Sagres, Portugal.
Aquestes curses ens mostren el valor que tenen els nostres coloms, res a envejar als coloms Belgues, Alemanys, Holandesos que fan curses de més de 1000 quilòmetres (Barcelona) que transcorren sobre terra. Els nostres els darrers 250 quilòmetres són sobre la mar i ja en duen un bon grapat a l’esquenar, són una cosa extraordinària.
Don venen els teus coloms?
Els meus puntals actuals són fruit d’una femella rodada del 2017 que vaig tenir la sort de comprar un dimecres al marcat de Sineu, duia anella de propietat, era d’un columbòfil que ens havia deixat i els seus coloms foren subhastats. Aquest animal va demostrar tenir una genètica extraordinària i transmetré-la als seu fills i nets. La vaig encreuar amb coloms de Salvador a “Bonete”, també de la línia de Feroe, una cursa pro interessat que es fa des de l’arxipèlag de les Illes Fèroe. Illes que pertanyen a la corona danesa i que es troben al mig del mar del Nord entre Noruega i Islàndia.
Alguns companys m’han regalat bons coloms de gran fons que he encreuat amb els meus
Però a hores d’ara estic viatjat amb coloms que duen un 50% de sang de la femella rodada del 2017.
D’aquests línia en venen la major part de coloms que estic cronometrant a les curses de Gran Fons i llarga Distància.
Quines són les característiques dels teus coloms?
La talla és mitjana tirant a grossa amb una ala ample on està marcat l’escaló entre les plomes cobertores i les pròpiament de vols. Les quatre darreres plomes de vols, les dites de guerra, tenen, quan s’obri l’ala, una molt bona separació i fan pensar amb el final d’ala que tenen les grans rapinyaires.
Són de caràcter tranquil però a la vegada molt territorial, defensen casa seva i quan t’hi apropes algun d’ells, el de Xeles per posar un exemple, surt a camí i t’omple la mà de picades. Algunes famelles fins i tot les treus del niu si amb el bec d’han agafat la ma. (He recordat les picades que li ha donat el mascle de Xeles quan al colomer de vol hi ha apropat la ma ja que estàvem parlant de lo territorials que són aquesta línia.)
En quan a la relació que hi ha entre volum i pes es extraordinària, abans de tenir-los amb la ma un es pensa que tindran més grams que el que tenen.
La forma és allargada i se’ls hi nota la quilla amb la majoria de macles i les femelles tenen la forma arredonida, de pera, uns pits amples i la quilla poc pronunciada. (però he tingut dintre de les mans un mascle que reunia totes aquestes condicions).
I del menjar que ens pots dir?
He anat al més senill. La mescle que don a les meves aus és la que faig jo sobre la base que me donà fa un grapat d’anys un columbòfil que ens va visitar. Cinc, cinc, grans, tres cereals, ordi, blat i blat de moro petit; una lleguminosa, els xítxeros,(estiregassons, pèsols), poques vegades els substitueixo per favó, i, per acabar una oleaginosa, el cardí, també substituït a vegades per les pipes negres. Ara darrerament he introduït el sorgo i el darí. Dos cereals.
A tot això i pos un grapat, poques llev ors petites, menjar d’aucells, i uns grans de pinso per aus.
Depenent de la temporada augment la quantitat de cereals, lleguminosa o oleaginosa. Amb el gra que jugo més és amb l’ordi.
Una de les coses que evit és fer menjar molt carregats de proteïnes, crec que menjar massa carregats els carreguen de toxines i grasses que no els permetrà de desenvolupa les tasques que volem que duguin a terme.
A l’època de curses arribem a consumir 70 grams per coloms, (una vertadera exageració quan el que ve esser normal són els 35, 40, per colom)
Quan i com les cries?
Aquest any he començat a criar en el més de març i ara estic als darrers nius. Depenent de la parella i de com es troba li faig fer dos o tres nius i algunes vegades quatre pero utilitzant a una parella dida per no gastar-la.
Crià, es crien sols, dintre dels voladors, no me preocupa que els colomins al sortir del colomer tenguin uns mesos. Dintre del volador han tingut vistes de l’encontrada i, degut a les seves dimensions, han pogut volar i reforçar-se la seva musculatura.
Després comencen els vols al voltant del colomer i quan ja duen unes quantes setmanes fent ho començ a donar-lis amollades d’aprenentatge: les costes de Xorrigo, els voltant de Ciutat, Western Parc, ….
En els darrers anys he començat a perdre coloms a les curses des d’Eivissa o a les velocitats.
Com viatges?
Ara, en els darrers temps en sexes separats durant tota la temporada de curses.
Ara, en aquest temps els coloms estan junts i ho estaran fins haver fet les curses d’Eivissa. Desprès, quan començam les velocitats, les separo per sexe i no deixo que es vegin. Arrib a posar unes cortines als colomer per aconseguir dues coses, primera uns colomers ombrívols que conviden al descans i repòs i, segona, que no es puguin veure. Només es veuen quan arriben de la cursa.
L’entrenament el faig sobre el colomer, vol d’uns 40 a 45 minuts, durant aquest temps van a tota pastilla i quan passen sobre els colomers sembla que s’han d’emportar la uralita. Per a aconseguir-ho deixo un poc d’ordi dintre dels menjadors, és el combustible que els permetrà dur a terme aquest entrenament.
Control molt el menjar i la seva qualitat i sobretot el que més treballo és la salut dels meus coloms.
En quan a la salut procuro que els coloms en surtin, de les infeccions, pel seu compte. El règim és un de les millors cures: menjar fluix on l’ordi és el principal aliment, per ser un bon depuratiu. També dono molta importància a la qualitat de l’aigua. Aquesta me ve d’un pou que té uns pocs metres de profunditat és aigua d’escorrentia quasi superficial. A l’aigua la conservo dintre d’una refrescadora de llet d’acer inoxidable i li faig un tractament que evita que tengui que donar medicaments per a les infeccions.
Amb aquest tema hem posat punt a la nostra visita que ha estat tot un plaer.
Aquests són els seus èxits aquesta darrera temporada:
Jose Manuel Gonzalez Sitjar .-
- Campió Absolut G. Mallorca 2025
- 2º Classificat “provisional” cursa Internacional des de Sages 2025
- 1º Classificat Campionat Velocidad G. Mallorca 2025
- 1º Classificat Campionat Medio Fondo G. Mallorca 2025
- 1º Classificat Campionat Sprint G. Mallorca 2025
- 2º Campionat Suma de velocidades G. Mallorca 2025
- 2º Classificat Campionat de Fondo G. Mallorca 2025
- 4º Classificat Campionat de Gran Fons G. Mallorca 2025
- 3º Classificat As Colom Balear Prestigi 3 anys 2024.
