Hola a tots i a totes. Mos trobam a Santanyí, un dels pobles del Sur-Est mallorquí, on hi tenim sa sort de poder entrevistar a un dels grans colomistes i actual President des Grup Mallorca. Xerram de’n Toni Perelló Vidal.

Bones Toni, comenta-mos. Quant vares començar amb coloms? D’on ve s’afició?

Bones i benvinguts.

Vaig començar amb coloms propis l’any 1980, ja que va ser sa primera anella que vaig posar i vaig viatjar per primera vegada al 81. Vaig néixer el 69, per tant quan vaig començar tenia 11 anys. Mon pare va tenir coloms des dels 16 anys, tota una vida, i no sé com se les va arreglar però va ser capaç d’inculcar-nos, tant a nes germà com a mi, aquest mon des coloms. Tot i que vaig tenir coloms propis als 11 anys, des de ben petit ja tenia contacte amb es coloms de mon pare.

Concretant, puc dir que mon pare al final dels anys 70 viatjava a ca nostra conjuntament amb en Jaume Vila,

gran colomista dels antics, que pentura molts ja no el coneixen. Llavors me vaig posar dins des seu colomer, però jo tenia es meus propis coloms i es primer any vaig anellar 24 coloms es quals sorgiren de 3 o 4 colles velles de mon pare. Aquests coloms funcionaven!

Record un colom anellat el 81, roig, que va fer un Manzanares el 83 i que en tot Mallorca, es primer dia, varen passar 8 o 9 coloms. A Santanyí en varen venir 2 i aquest va ser un. Això va ser sa meva primera rodada d’un fons. Com a anècdota, puc dir que tenia es coloms molt ximples i

record que quan aquest colom va arribar va quedar a sa post de s’entrador i, dels nirvis, vaig ser incapaç d’agafar-lo. Record en aquell moment ses paraules de mon pare junt en Jaume Vila dient: “Toni agafe’l! Finalment ho vaig aconseguir, el vaig agafar. Com he dit aquest colom va ser es primer que vaig rodar d’un fons dur. Possiblement a Mallorca, en aquell temps, no ho record bé, s’hi duguessin 600 o 700 coloms a aquest Manzanares. Eren uns anys complicats i hi trobàvem dies realment desastrosos. Venien poquíssims coloms.

Jo anellava 20 i pocs coloms, i mon pare com a molt 60-

80. Se feien bastantes amollades de ses quals dues de fons, i arribàvem a 700. Fèiem amollades com Puertollano, Castuera, Cap de Bou… En aquell temps no venien coloms com venen ara…

Record un Baza del 1986 que a Santanyí passaren 2 coloms, a noltros una femella favada. Tenc en ment que sa va venir banyada, aspre, com a salada, supòs que pel vent de davant que hi havia. Va emprar 11 hores per venir!

També soc conscient d’haver viscut Eivisses de 6-7 hores, Alacants de 9h i d’altres que no va

passar cap colom en tot Santanyí es mateix dia.

Qui marcaries com a referent?

Clarament podria parlar-te de dos referents. Mumpare, com se pot suposar, ja que me va inculcar sa precisió, sa constància… Era excessivament metòdic. Si a les 6 des dematí havia de donar menjar, a les 6 donava menjar, i punt. Era un extremista de sa neteja! Sé que quan feia feina no podia fer tan net es colomers, però estic segur que dissabte i diumenge ho aprofitava. Record que quan ja va estar jubilat, cada dia a les 6 des dematí mos topàvem ell i jo rascant es colomer. Resumint, d’ell vaig extreure, entre

d’altres, sa metodologia, es sistema i sa disciplina.

S’altre gran mestre va ser en Jaume Vila que va ser un bon colomista dels anys 60-70. En sabia molt de coloms i crec que d’ell vaig aprendre moltíssim. El tenc ben gravat. Sé que al 83 o cosa així, es germà i jo viatjàvem a ca mumare. Mumpare va decidir aturar de viatjar, però seguia fent lo mateix, cuidava es coloms i viatjàvem noltros. En aquell moment en Jaume Vila també viatjava a ca nostra, ja que era com de sa família, ell amb el seu colomer i es germà i jo fent tàndem.

Finalment, en Jaume va posar es coloms a una portassa aquí a Santanyí i mentres seguia fent feina, noltros, però sobretot mon pare, anàvem a cuidar-li es coloms. Sa relació seguia igual.

Amb es germà vàrem viatjar fins que vàrem fer es colomer a nes Llombards, que va ser al 98-99 aproximadament. En aquest moment me vaig quedar 3 o 4 colles, seleccionades de coloms vells que venien de mon pare, i al 2000 o 2001 vaig viatjar amb 30 o 40 coloms a nes colomer de ca mumare.

I Toni, en aquella època se criaven molts de coloms?

Quan viatjava amb es germà, teníem una centena de coloms però quan en Llorenç, es germà, va posar coloms a nes Llombars, vaig voler tornar a s’origen de mumpare i durant 2 o 3 anys vaig estar viatjant màxim 40 coloms, ja que vaig estar donant molta branca a aquests coloms per tal de trobar una bona base, sa qual encara perdura. En general, en aquella època es colomistes tenien pocs coloms, no com ara.

Avui en dia criam molts de coloms, ja que mos pensam que amb més coloms tendrem més èxit, més possibilitats en tots els aspectes, i consider que no és així. Resten moltes possibilitats. Com més coloms hi poses, més difícils de mantenir són, més perill de malalties, t’exposes a que es

colom no estigui a gust, que s’estressi, que es colom no vengui bé… Millor pocs i bons. És difícil, però sí. Si tens es colomer massificat jugues a sa loteria de possibles malalties i és més complicat posar es colomer en ordre. Llavors molts en posen molts, fan una gran pèrdua aquí on sigui, però després diuen que els hi ha anat bé, però primer han hagut de buidar es colomer. I clar, això amb sa cultura nostra és difícil d’entendre.

Si vas a ca colomistes bons, a Bèlgica o on sigui, tots te diran lo mateix. Aquí crec que començam sa casa per sa teulada. Molts volem un gran colomer, molts de coloms i volem guanyar tot d’una, i jo crec que val més anar tira a tira posant bons fonaments, i a partir d’aquí, si després tens bons resultats, extraordinari.

Jo, personalment he estat anys per aconseguir lo que tenc ara. Cercant coloms que venguin en amollades complicades, amollades de 10 o més hores.

Toni, diguès 3 paraules que te defineixin com a colomista.

• Metòdic inculcat per mumpare, i a més, consider que s’hi ha de ser.

• Constant. No s’ha d’afluixar.

• Caparrut, una paraula molt mallorquina. Quan me fic una cosa dins es cap hi vaig en tot!

I ara 3 paraules que caracteritzin sa colombofília mallorquina.

• Canviant: Hem anat modificant molt es pla de concursos i actualment, com a Grup Mallorca feim contes crear-ne un pen mantenir-ho una sèrie d’anys.
• Falta de cultura colombòfila: Mos falta cultura i saber cap a on volem anar. Pentura n’hi ha que no tenen cap meta, i nomes volen veure arribar coloms, és respectable. Alomillor fa falta un grau més elevat d’afició. A més, un altre fet que demostra sa falta de cultura és que tenim sa mania d’anar a cercar a fora lo que tenim a Mallorca, quan ja sabem que es coloms illencs realment s’han seleccionat damunt la mar i van bé.
• Creixent: poc a poc se fa gran amb incorporacions joves.

Toni, conta-mos, quants d’anys duus marcant de Gran Fons (+750km)?

Llevat d’un any aturats, que nomes fèiem Eivisses i una península per sa grip aviar, i un any que només anàrem fins a Baza, he marcat sempre. A partir de s’Almuñecar (2007-2008) no he fallat cap GRAN FONS però, per una altra part, a ses amollades d’Ayamonte vaig fallar el 2015 que no vengué cap colom, que per cert, hi vaig perdre tres colomarros… entre ells es 2n i 3r de Mallorca de Marbella. Com a fet curiós, sempre he intentat seguir sa línia d’aquells coloms que feren Almeria dos anys seguits.

Enguany màlaga i cheles però vaig caure a Cap de Bou i s’Ayamonte. Feia 21 Gran Fons seguits que marcava i a nes 22 he caigut!

Si has de guardar un colom a sa cria, quin te quedes?

Aquells que trob que aporten alguna cosa favorable a nes meus coloms. Mir que siguin coloms de Gran Fons, amb familiars provats d’aquestes distancies. No me fa falta anar enfora, a Santanyí mateix hi ha molts bons coloms i colomistes, com es meu germà Llorenç, en Damià Pons, es Burguera, Tomeu Adrover, etc.. Ells per desgracia no poden dedicar-hi es temps que puc jo. Ah i si es colom no va bé llev es colom entrat, mai trec es meus.

Si se tracta de guardar un colom meu, exigesc que faci alguna amollada de Gran Fons o llarga distància, tot i que he guardat coloms a sa cria sense haver viatjat que han tret coloms molt bons. Per guardar un colom fora viatjar, has de conèixer bé sa sang. Resumint, jo seguesc una linia de coloms i si n’introduesc de fora per renovar sang i funcionen, ja m’interessen més es fills per seguir provant.

Sabries dir-mos característiques des teus coloms?

• Ben equilibrat, ben musculat.

• S’esquena forta.

• M’agrada una ala llarga, molt ben ventilada.

• Femelles amb molt de caràcter.

Amb tants d’anys fent feina amb lo mateix ja casi no neixen sense característiques com ses

anteriors. A mesura que guardes coloms així sa descendència ja rep aquests gens.

I quin és s’origen?

Record sa femella rotja del 69, sa qual va venir ella i es mascle favat plometa d’Almeria, dues vegades, que són sa base de lo actual. Tambe una cenrosa plomes blanques neta de sa parella 8 den Castor Osorio, del 74.

Quant vaig viatjar tot sol, vaig voler tornar a s’origen des coloms de mon pare. Aquests coloms eren molt consanguinis i possiblement els hi faltava un punt de potència, de nirvi, i vaig obtenir una femella de n’Andree Roodhooft a una subasta i amb aquesta vaig obtenir es punt que cercava.

També, una femella a destacar, és una que me va regalar en Pep Buades, que també duia sang Cattrysse, Jansen.., entre altres. Aquesta femella va venir d’amollades complicades i, mesclada amb es meus, va ser un revulsiu. Això ve a ser es colom actual.

Puc anomenar també coloms des meu germà, de sa colla de cenrosos. Coloms antics, molt segurs.

En Pere Nicolau me va regalar un mascle també que tocava sa parella 8 den Castor Osorio d’aquest amb una femella molt consanguínia meva, vaig guardar tres fills i pràcticament tots m’han tret molt bons coloms.

Seguim amb més preguntes… Com prepares un colom?

Jug molt amb s’alimentació i molt de vol, que trob que és sa base. M’arriben a volar 2h o 2,5h…

Quan me fan això jo ja se que es colom està bé.

A nivell d’anècdota, en Llorenç, es germà, me deia que es meus coloms anaven a nes Llombards,

4km des colomer. Quan es colom vola saps si es està bé, o per contra, si alguna cosa falla.

En quant a productes don lo que me diu es manescal. M’agraden es probiòtics per sa flora intestinal, don vitamina B,… però això ja és preparació específica. Per es Fons i es Gran Fons m’agrada molt donar iodo, però a ses Eivisses, per exemple no. Hi ha colomers a Santanyí que no donen res i tenen temporades extraordinàries. Jo intent donar lo mínim.

Evidentment per preparar per es Fons, i sobretot per es Gran Fons, sí que don 4 o 5 dies, com he dit, probiòtics, vitamina B, iodo i ferro. Això és sa base. A més, molt bona s’alimentació. Seguia estrictament sa fórmula de menjar que me preparava es menescal, així com menjar per viatjar, per cria, per muda i menjar depuratiu, però ara compr sa mescla degut a sa mala qualitat des gra que mos arriba a Mallorca.

Puc dir que es menescal té uns productes naturals que també donc. Abans d’anar a Gran Fons 7-10 dies abans donc dos o tres dies d’antibiòtic, que me prepara es menescal, el donc 2 o 3 dies com a màxim, sobretot per reforçar ses vies respiratòries.

Recoman dins cada colomer sa figura d’un manescal, i que sigui ell qui indiqui quan medicar es nostres animals. En quant a motivacions, jo interactu poc amb ells. Les tenc separats i se veuen una estona en arribar de concurs. Mon pare, en canvi, era tot lo contrari. Les tenia sempre per damunt. Tot són maneres d’actuar.

Quins errors creus que has comès?

Errors molts, moltíssims. Dins sa cria pensar que treia or i resultava que no servien per res. Viatjant també molts. Enguany mateix, vaig tenir una sobreexitació, o pes clima, o menjar i a nes 700km me vaig quedar sense rodar.

No hi ha cap secret, no hi ha absolutament cap recepta magistral. Tenir una meta i ses idees clares i molt important, no canviar contínuament, què és un error freqüent.

Hi ha alguna anècdota concreta que mos vulguis contar?

Record històries de quan era petit. Per ca nostra me cercaven i no sabien on podia estar ficat.. Passat una bona estona varen poder observar que estava dins es colomer de cria, a un dels nius d’abaix assegut devora una femella que covava. Mai vaig rompre cap ou, com seria normal en aquella edat. Simplement la mirava.

Un altre anècdota, l’any 2012 vàrem fer un Badajoz conjuntament amb Eivissa i es primer dia

varen venir 4 coloms en tot Mallorca i dues eren meves, dues femelles juntes.

Com a President actual des GM, quins factors creus que han fet possible sa davallada de socis? Què podem fer?

Sa baixada de socis és evident. Crec que s’estil de vida actual condueix a n’aquesta reducció. Com a GM podem fer poc, però com a Federació consider que anant a exposar a fires, fent entrevistes, en resum, aquestes coses que estau fent són positives per donar-nos a conèixer. Ses campanyes de promoció trob que s’hauríen de fer cap a gent de foravila ja que es tema a ses ciutats està molt complicat.

Creus que se mouen molts de coloms?

Sí, i realment aquesta massificació fa que apareguin més malalties. Tendim a massificar perquè pensam que dins molts de coloms en pot sortir un de bo, però trob que hauríem de canviar sa manera de pensar i mirar de cuidar bé es coloms, millorar ses condicions des colomer, de tal manera d’aconseguir amb es nostres actes es colom bo.

Toni, famosa qüestió: creus necessari dues bandades?

Si volem avançar opin que es colom vell és vital. Aquí vull dir que un colomí no fa perdre coloms vells, però molts de coloms dolents o molt poc moguts, siguin vells o joves, fan perdre coloms bons. Jo estic a favor de coloms bons, ben preparats.

Referent al nacional de colomins, novembre i desembre trobes que són bons mesos?

Personalment m’agradaria més fer-les per juny ja que sa muda per novembre sol estar bastant avançada. Per sistema les mouria quan realment son colomins, 4-6 mesos, fent Mallorques i intentar que sa majoria fes Eivissa, tant per juny, com per novembre, i així no hauríem de moure tots es coloms de cop per novembre, desembre. Així podríem també començar més tard sa temporada amb es coloms un poc seleccionats.

2020. Villajoyosa i Torrevieja; 2021. Dos velocitats, dos mig fons i dos fons.

Canviant un poc d’extrem, què canviaries des Campionat de Balears?

M’agradaria que totes ses illes seguíssim una mateixa línia. Per una altra part m’agradaria que mos poguéssim coordinar un poc més ses tres illes però soc conscient de lo complicat que és, ja que aquí pot fer sol i a Menorca un temporal. S’ha de dir que trob molt encertat haver afegit un Motril (600km) ja que serà una amollada competitiva i crec que era necessari que estés a nes campionat regional.

I que mos dius d’aquest primer classificat des Campionat regional?

Arrel del 2019 que desgraciadament hi va haver desqualificacions me vaig topar davant es campionat regional i jo vaig trobar necessari renunciar al títol de campió. Va ser aquí quan vaig voler cercar es campionat, i el 2020, que justament mos vàrem haver d’aturar pes Covid no vàrem poder fer res, però enguany, que ho tenia com objectiu, ho vaig aconseguir.

Toni, ja per acabar. Quin consell donaries a un colomista novell?

Que deixi fer es campionats i que se centri en fer un bon colomer, ben ventilat i sec, i també en trobar coloms bons, que funcionin a ca seva. Si són coloms teòricament bons però no serveixen dins ca seva, no val per res. Jo me vaig passar 7 – 10 anys que nomes posava es rellotge a fons i gran Fons, ja que es meu objectiu era fer coloms que venguessin d’aquestes distàncies, a partir d’això puc dir que aquests coloms són padrins i repadrins dels que hi ha ara a sa cria. Lo important és fer una base, i no introduir coloms anys rere any.

Només vull dir que sa colombofília és aquella afició enfocada a competir amb es coloms, però jo no l’etiquetaria d’esport perquè realment competeixen es coloms, noltros mos dedicam a passar molta pena, passam mal moments, però per jo i per molts altres segur que també. Sa colombofília és un sentiment, una manera de viure. Jo he dit sempre que si ara me lleven es coloms no sabria estar, me faltaria alguna cosa, no estaria ple. Sa veritat que sa meva vida ha voltat damunt es coloms, tant sa feina com es estudis com tot. Es coloms sempre han estat s’elecció principal.

Finalment, crec que hi ha molts més colomistes amb molt bon resultats dins Mallorca, Menorca i Eivissa i que estaria molt bé entrevistar-los per tal d’enriquir aquest mon, així com anar actualitzant ses xarxes socials amb temes de coloms per tal de promocionar-ho.

Perfecte Toni, moltes gràcies per tot.